Un nou estudi realitzat per la Universitat de Exeter i el Centre de Ciències del Medi Ambient, la Pesca i l'Aqüicultura (Cefas), al Regne Unit, que investiguen el risc de malalties derivat dels plàstics oceànics, revela que queden fins i tot preguntes fonamentals sobre el paper dels microplàstics en la transmissió de patògens i les possibles amenaces a la producció i seguretat dels aliments.

Existeixen bretxes de coneixement clau en la nostra comprensió de com els microplàstics oceànics transporten bacteris i virus, i si això afecta la salut d'humans i animals, diuen els investigadors a la revista 'Trends in Microbiology'.

Amb milions de tones de plàstic que arriben als oceans cada any, i bilions de partícules surant a la superfície, els impactes potencials de la contaminació plàstica són gegants. Se sap que les partícules de plàstic porten combinacions específiques de metalls, contaminants i patògens (bacteris, virus i altres microorganismes que poden causar malalties).

El document se centra en l'aqüicultura (cultiu de productes de la mar), que s'espera que exerceixi un paper vital en l'alimentació de la creixent població mundial i ja enfronta desafiaments a causa de malalties.

"Els fragments de microplàstics difereixen notablement de les partícules flotants naturals, i existeix una creixent evidència que representen patògens potencials --assenyala Ceri Lewis, de l'Institut de Sistemes Globals de Exeter--. De particular preocupació són els informes cada vegada majors de la presència de nombrosos patògens en les superfícies plàstiques dels oceans de tot el món".

"Un estudi va trobar bacteris resistents als antimicrobians en concentracions de 100 a 5.000 vegades més altes en les superfícies microplásticas que en l'aigua de mar circumdant --continua--. Tanmateix, els efectes de tot això en els animals marins, l'aqüicultura i, en última instància, la salut humana són realment desconeguts en aquest moment".

Molts estudis han suggerit que pot provocar la transferència de malalties del plàstic als organismes que ingereixen, però això no s'ha demostrat experimentalment.

L'aqüicultura és ara el sector alimentari de més ràpid creixement i els bivalves (com els musclos i les ostres) possiblement ofereixen la millor ruta per a augmentar la producció a nivelmundial.

No obstant això, els bivalves s'alimenten per filtració i se sap que absorbeixen partícules microplásticas de l'aigua de mar. "Comprendre qualsevol risc de transport de patògens associat amb els microplàstics és important per a la indústria de l'aqüicultura --apunta l'autor principal, Jake Bowley, de la Universitat de Exeter--. La malaltia és un dels majors problemes que enfronta la indústria".

Per a això, van traçar "un mapa de l'abundància de plàstics de la superfície de la mar contra àrees d'aqüicultura intensiva, i els resultats mostren una sèrie d'àrees d'alta producció aqüícola en punts crítics de microplàstics on teòricament podria passar la transferència de patògens --revela--. Un d'aquests punts calents està a la Xina, on s'han reportat 57 partícules microplàstiques per individu en la cloïssa Yesso, d'importància comercial".

El doctor Craig Baker-Austin, de Cefas, agrega que "s'han trobat bacteris d'un gènere anomenat vibrio, un grup de patògens humans i animals d'importància mundial la incidència de la qual està augmentant, en alts nivells en microplàstics. Se sap que alguns bacteris vibrio contribueixen a la malaltia en els bivalves, causant sovint una mortalitat massiva entre les larves i, en alguns casos, la mortalitat dins de les poblacions de bivalves adults", afegeix.