Els patrons motrius que utilitzem a la vida quotidiana tenen una càrrega significativa essencial: caminar, saltar un obstacle, girar un carrer, alçarse del llit, obrir una porta, enfilar-se a l'escala per agafar les maletes€ La pedagogia del moviment, l'educació física de base, busca treballar el desenvolupament motor per a la vida. El moviment de les persones no es pot aprendre en un laboratori aïllat. La vida i el seu moviment tenen el millor decorat a la realitat: boscos, muntanyes, parcs, llacs, mars, arbres... Aquest és el millor camp d'experimentació del moviment.
Motricitat natural
La motricitat natural seria la manera d'experimentar les accions motrius en estat pur. Aquesta manera de treballar ens ha de permetre assolir patrons motrius que definiran el nostre mapa de competència motriu. L'educació física i les escoles d'iniciació esportiva tenen en l'àmbit natural el millor gimnàs o sala de motricitat. Els espais artificials, sales polivalents, només són recreacions aproximades.
Us proposem un viatge, tornar als dies de quan éreu menuts. Segurament alguns i algunes de vosaltres jugàveu dalt dels arbres: alzines, roures, pollancres, plataners, cirerers... Pujar arbres era una de les activitats més plaents i divertides. L'arbre és un ésser viu poderós, amable i proper. La naturalesa ens regala aquestes petites muntanyes, petites illes on escapar del pla horitzontal.
L'home i la dona d'altres èpoques escapaven del perill enfilant-se a la copa dels arbres. Dalt del pi es podia observar l'arribada d'exèrcits amics i enemics, jugar a pujar fins dalt sense por. Utilitzar la força per transportar el pes corporal dels infants, la capacitat d'equilibri, la utilització global i segmentària del nostre cos ens permet un entrena-ment únic i difícil de realitzar dins de les aules motrius del món. Aquesta motricitat natural és un retorn al món. Un món que ens ofereix possibilitats i bellesa.
Sessions amb judogi
Alguns dels treballs que fem dins de les aules de motricitat de judo busquen reproduir aquests patrons coordinatius: pujar, escalar, tibar, saltar, enfilar-se. Les sessions amb judogi busquen activar habilitats i fer créixer les cadenes musculars de manera equilibrada i harmònica. El model motricitat natural és un recurs i inspiració per a la nostra feina. Hi ha dies que el tatami es converteix en un arbre gegant amb mil branques on tots i totes ens hem d'enfilar. Les estones de joc simbòlic i motriu ens connecten a la natura. Aquests dies les rialles són més sonores.
Us volem proposar una activitat: busqueu un bon arbre. Un arbre de bons braços que us serveixin d'escales. Mireu de pujar- hi sols o acompanyats. Noteu la vostra força, l'equilibri, desequilibri, el ventet a la cara, l'olor de l'escorça. Un cop a dalt atureu- vos una estona, deixeu que el temps us pentini les mans, els cabells. Aquesta estona de contemplació us pot fer l'efecte d'unes petites vacances, un retorn a la natura, un retorn a vosaltres mateixos/mateixes. L'infant que puja als arbres es converteix en una persona adulta forta, una persona que sempre disposa d'un espai al món on retornar quan cal una estona de pausa.
