«No puc, no entra». No és un cas aïllat. Com a mínim un 5% de les dones pateixen vaginisme, una disfunció sexual que impossibilita la penetració. Es contrau la muscultura que envolta l'obertura de la vagina i això impedeix la introducció del penis, d'un dit o objecte sexual, d'un tampó, i tampoc permet fer la revisió ginecològica.

Les dones que tenen vaginisme no controlen aquestes contraccions, és una resposta pelviana involuntària. De fet, tot i sentir-se excitades i notar plaer amb les carícies i l'estimulació del clítoris, són incapaces de tenir relacions amb penetració, pel fort dolor. Per a molta gent pot semblar un problema estrany i molt greu, però en canvi és freqüent i té solució.

La fisioterapeuta de sòl pelvià i especialitzada en vaginisme Pilar Pons assegura que el principal problema és «patir-ho en silenci i no buscar solucions, per vergo-nya, por o falta d'informació». Ella ha tractat amb èxit centenars de dones, moltes de les quals arrossegaven el problema des de feia molts anys, i que només n'havien parlat amb la seva parella o el seu ginecòleg, que en molts casos «no són resolutius». Segons Pilar Pons, «molts diagnòstics i tractaments no són ni eficaços ni cor-rectes, els diuen que es relaxin i que visitin un psicòleg, que és un tema mental. I en canvi és un problema físic! Es pot curar, i amb poques sessions».

El vaginisme té un molt bon pronòstic en el tractament si la pacient es posa en mans d'una fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià, com Pilar Pons, que lamenta que li arribin dones que han trigat anys a acudir a la consulta: «Això, psicològicament, pot ser molt fort, per la naturalesa íntima del problema. A banda del fet que la dona sent molt mal quan intenta rebre la penetració sense èxit, també pot arribar a sentir-se humiliada i frustrada».

Pilar Pons sotmet les seves pacients a un tractament «ràpid i senzill», amb el qual s'aconsegueix un benestar total del sol pelvià: «És un tractament molt agraït terapèuticament, ja que en la majoria dels casos en uns tres mesos està resolt», assegura. Primer cal fer una hidratació de la vulva i l'entrada a la vagina; després, tècniques de dilatació amb dilatadors de diferents mides; i per últim, massatges perquè el sol pelvià arribi al punt de tenir sensibilitat normal.

Pilar Pons atén pacients d'arreu, per exemple, moltes dones d'Amèrica del Sud, amb indicacions online. Per contactar-hi i per a més informació, es pot consultar el web pilarpons.com o enviar un correu electrònic a pilar@pilarpons.com. És autora del llibre El silencio pélvico.

Els tipus

  • Vaginisme primari: el pateixen les dones que no han pogut mantenir mairelacions coitals, el dolor els impossibilita tenir una penetració completa a causa de la contracció dels músculs del sòl pelvià que envolten la vagina. Sovint es detecta en l'etapa adolescent, amb l'inici de la menstruació (no es poden introduirtampons), amb la primera relació íntima o amb el primer examen ginecològic.
  • Vaginisme secundar: es diagnostica quan la dona hapogut tenir penetració sense dolor amb anterioritat, peròa partir d'un moment determinat liresulta impossible tenir penetració, perl’espasme involuntari dels músculs del sòl pelvià que envolten la vagina. Alguns factors que poden desencadenar aquesta disfunció són les càndides, una infecció, un embaràs, la fase postpart, una cirurgia o la menopausa.
  • Disparèunia: és quan la penetració és possible de manera parcial o completa però resulta molt dolorosa.