El Banc de Sang preveu que aquest agost les donacions baixin menys que altres estius, quan solen caure un 20%. Cada mes es fan unes 23.000 donacions de sang i a l'agost baixen fins a les 19.000; enguany, calculen arribar a les 20.000. «La donació de sang ha entrat en un territori desconegut amb la pandèmia», observa el director assistencial del Banc de Sang, Enric Contreras. Això sí, els donants han respost a les crides i, per exemple, durant l'impacte més dur del virus, les donacions als hospitals van augmentar davant la impossibilitat de fer campanyes.

El Banc de Sang i Teixits ha adaptat la recollida a les circumstàncies de la pandèmia per evitar bàsicament que s'acumulin els donants als espais, com les unitats mòbils, centres cívics i altres equipaments o als hospitals. Per això ara els donants s'hi han d'apuntar prèviament. Amb tot, si una persona s'anima in situ a donar i en aquells moments es poden garantir les mesures de seguretat -distància, desinfecció de l'espai, entre altres-, l'accepten.

Amb la mateixa lògica d'evitar aglomeracions, el Banc de Sang tampoc pot promoure maratons de donació, almenys tal com s'havien celebrat fins ara.

Tot i que la davallada en les donacions típica de cada estiu pel canvi d'hàbits es preveu lleugerament inferior aquest any, el director assistencial del Banc de Sang destaca que els està «costant molt» aconseguir-ho. «Estem fent moltes trucades i enviant molts correus i missatges. Ens està costant molt omplir les agendes per garantir l'entrada de components sanguinis», recalca. Ara bé, aquest treball intensiu per donar hora per a les donacions és, precisament, un dels factors que expliquen per què la davallada es preveu inferior aquest estiu.

També s'han necessitat més donants en els últims mesos, sobretot el juny i el juliol, per l'augment d'operacions i trasplantaments per recuperar l'activitat assistencial que es va ajornar durant l'impacte més fort de la pandèmia.

En general, calen entre 700 i 900 donacions diàries i sobretot es vigilen les necessitats de plaquetes. En una donació, la sang es divideix en glòbuls vermells, que caduquen en unes sis setmanes; el plasma, que es pot congelar durant uns tres anys i les plaquetes, que només es poden guardar uns cinc dies. Per això cal un degoteig constant de donacions.

«No sabem què passarà al setembre o a l'octubre ni quina serà la situació. Per exemple, no sabem si els hospitals hauran d'ajornar operacions o, al contrari, estaran recuperant les que no van poder fer», apunta sobre el «terreny desconegut» en què s'ha endinsat la donació de sang des del març, quan es va declarar la pandèmia. Aleshores es van haver d'ajornar la majoria d'operacions i, per tant, les necessitats de sang van disminuir. «Amb aquesta situació, hem d'anar dia a dia, encara que sembli tòpic», reflexiona Contreras, que explica que fan reunions setmanals de planificació i cada dia revisen les agendes de les campanyes i les entrades de sang.

Amb tot, el doctor Contreras troba algunes certeses: «No sabem com reaccionarà la gent a la tardor, però sí que sabem com han reaccionat. En el moment més complicat de la pandèmia, la gent va respondre a les crides i va venir a donar sang. En cap moment les reserves de sang a Catalunya van estar per sota dels límits de seguretat». Durant els primers mesos de la pandèmia, el nombre de donants als hospitals, que són els punts fixos de donació, va passar dels 300 diaris a uns 400.