La disfàgia és un trastorn de la deglució, l'acte voluntari amb què l'aliment va de la boca a l'estómac. Hi ha dos tipus de disfàgia:
Disfàgia orofaríngia
La dificultat es dona a l'inici de la deglució, en la preparació de l'aliment a la boca. La sensació del malalt és: «Em costa molt empassar-m'ho». És freqüent en ancians, persones amb tumors a la boca o a la faringe i pacients a qui s'ha practicat cirurgia en aquesta zona. Normalment els afectats solen tenir més problemes per empassar-se líquids que sòlids.
Disfàgia esofàgica
El problema de deglució es produeix en el desplaçament dels aliments de la boca a l'estómac, en el seu pas per l'esòfag. La sensació del malalt és: «M'ho empasso bé però el menjar se m'embussa o estanca al pit». Es produeix majoritàriament per obstruccions a l'esòfag a causa de tumors, o bé per la inflamació produïda per tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia. En les primeres etapes afecta principalment la deglució de sòlids, però a mesura que avança la malaltia també apareixen problemes amb els líquids.
Afectació
La disfàgia és un trastorn freqüent, afecta més del 50% de les persones de la tercera edat, sobretot més grans de 80 anys amb malalties neurològiques i neurodegeneratives.
Diagnòstic
El diagnòstic i tractament de la disfàgia requereix tot un equip multidisciplinari. Els logopedes treballen conjuntament amb altres professionals de la salut, per millorar la qualitat de vida d'aquests pacients.
Conseqüències
Es donen infeccions per aspiració (pneumònia), pèrdua de pes i desnutrició, deshidratació i pèrdua del plaer de menjar.
Tractament
S'ha d'avaluar l'estat nutricional del pacient, i l'adequada selecció del tipus d'alimentació que requereix. Existeixen diferents opcions en l'alimentació: tradicional, bàsica adaptada (textures i dietes triturades), suplements nutricionals i sondes.
Signes i símptomes
Bavejar excessivament, dificultat per mastegar i deglutir, expulsió del menjar de la boca per falta de control de la llengua, rebutjar el menjar, augment del cansament, dificultat per controlar els líquids, el menjar en puré, els semisòlids i els aliments sòlids, infeccions respiratòries recurrents, canvis de respiració durant l'alimentació, signes d'aspiració i tos, sensibilitat de contacte augmentada al voltant de la boca, dolor en engolir.
Consells
La postura corporal en el moment de la deglució pot facilitar l'arribada de l'aliment a l'estómac i evitar ennuegaments. S'ha de procurar asseure's en posició còmoda, en un ambient tranquil i relaxat; pot ser necessari un suport per al cap per evitar la hiperextensió del coll; si el cap és inestable, el cuidador ha de col·locar la mà al front del pacient; cal menjar quantitats petites, trossets petits i triturar-los; és important deixar temps suficient per deglutir; s'ha d'evitar que s'acumulin els aliments a la boca; facilitar la deglució amb maniobres musculars que el/la logopeda pot ensenyar; és millor veure glops petits i inclinar el cap per engolir; mastegar a poc a poc; posar poca quantitat a la boca; evitar sòlids molt secs i durs, lubricar-ho amb salses; fer una bona higiene bucal.
Evitar consistències
Cal evitar la fruita molt sucosa: taronja, mandarina, meló, síndria, raïm, plàtan, pera, kiwi i maduixa. També la verdura crua com l'enciam i l'escarola. Les sopes molt líquides. I els fruits secs i els gelats.
Aliments específics
Comercialment hi ha disponibles Veggie Stix, Baby Mun Mums, Sorbetos, Rice Puffs i Cheeto Puffs.
Hi ha webs per orientar sobre preparats d'alimentació i receptes com ara metabolicas.sjdhospitalbarcelona.org entre d'altres.
