30 de setembre de 2020
30.09.2020
Regió7
CORONAVIRUS

Errors genètics o del sistema immunitari expliquen el 15% dels casos greus de covid

Dos estudis amb participació de centres catalans i publicats a Science aporten llum a les diferents respostes al virus

29.09.2020 | 22:16
Pacient hospitalitzat per covid a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa

Hi ha persones que tenen símptomes lleus de la covid-19 i d'altres que pateixen la malaltia de forma greu, algunes de les quals són joves sense cap patologia prèvia. Per què aquesta diferència? Dos estudis internacionals amb participació de centres catalans, publicats a la revista Science, aporten llum a un dels grans interrogants del coronavirus. Els dos treballs convergeixen en el mateix lloc: alteracions en la via de l'interferó (la cadena de proteïnes davant d'un virus, és a dir, la primera barrera) poden explicar el 15% dels casos greus. Segons un dels estudis, en més del 10% els anticossos boicotegen el sistema immunitari. L'altre treball descobreix mutacions genètiques implicades en més del 3% dels casos severs de persones joves.

Els dos estudis identifiquen alteracions de l'interferó com marcadors que poden predir la severitat de la covid-19. Deficiències en el seu funcionament que impedeixen una resposta adequada contra el virus, genètiques o immunològiques, estarien darrere d'almenys el 15% dels casos greus. «Els dos estudis han acabat coincidint en el mateix resultat, que la via de l'interferó és de cabdal importància per aturar el virus. Per això és una hipòtesi molt robusta», assenyala la doctora Aurora Pujol, genetista i professora ICREA a l'IDIBELL.

Mutacions genètiques en joves

Un dels estudis aporta coneixement a una de les incògnites que turmenten del coronavirus: per què algunes persones de menys de 50 anys sense patologies prèvies desenvolupen una covid-19 greu –encara que no és el més freqüent. El consorci ha analitzat el genoma de 659 pacients amb una clínica greu i ha detectat alteracions en vuit gens importants en la resposta immunitària contra el virus en més del 3%, mentre que un grup similar de pacients asimptomàtics o lleus no tenien aquestes variants. «Un missatge important és que ningú queda lliure d'acabar a l'UCI. Es pot tenir 25 anys i estar completament sa i desenvolupar una covid-19 greu si es tenen unes variants desfavorables en gens d'aquesta via», adverteix la doctora Pujol.

Conèixer la importància d'aquestes alteracions en l'evolució de la malaltia es pot convertir en una eina terapèutica i preventiva important per identificar la població en risc de desenvolupar una pneumònia severa i facilitar en el futur el cribratge de pacients que requereixen una atenció especial. «Ara que coneixem una de les causes moleculars de per què algunes persones joves desenvolupen formes greus de la malaltia, podem afinar les opcions terapèutiques», remarca la genetista de l'IDIBELL.

Autoanticossos contra el sistema immunitari, sobretot en homes


Els resultats genètics es complementen amb els d'un segon estudi, que descriu una resposta autoimmunitària contra els interferons. Els investigadors van examinar 987 pacients amb pneumònia greu per covid-19 i van trobar que més del 10% tenien anticossos propis contra els interferons a l'inici de la infecció.

Dels 101 pacients amb aquests anticossos, 95 eren homes. «Aquest biaix suggereix la presència d'algun factor genètic, que podria estar localitzat en el cromosoma X i que d'alguna manera afavoreix l'aparició d'aquest fenomen autoimmunitari de forma més prevalent en homes», apunta el doctor Roger Colobran, investigador del Grup de Recerca en Immunologia Diagnòstica del VHIR.

Gairebé la meitat dels pacients amb aquests anticossos tenien més de 65 anys, mentre que la seva presència disminuïa a un 38% en els menors de 65 anys. Per tant, sembla que la freqüència d'aquests anticossos augmenta amb l'edat. Així, la resposta autoimmunitària contra els interferons podria explicar la major vulnerabilitat dels homes i de les persones més grans de 65 anys a partir d'una covid-19 greu.

«El que va despertar la nostra curiositat van ser tres pacients amb infecció per SARS-CoV-2 que van desenvolupar una pneumònia greu i que, per una malaltia prèvia, sabíem que tenien anticossos que comprometien el seu sistema immunitari», explica David Dalmau, investigador de l'Hospital Universitari MútuaTer-rassa. «Vam pensar: pot ser que no es tracti de casos aïllats i que aquesta situació sigui la desencadenant de la simptomatologia greu en més persones? I és per això que vam començar a analitzar si més pacients tenien aquests autoanticossos», afegeix Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa.

Els investigadors van comparar els resultats amb les dades de 663 persones asimptomàtiques i cap presentava aquests autoanticossos; també amb les de 1.227 persones sanes i només 4 els tenien. «Això reforça la idea que aquests autoanticossos tenen un paper com a causa d'aquestes formes greus de la malaltia i que no en són una conseqüència», afirma la doctora Andrea Martín, investigadora del Grup de Recerca d'Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit del VHIR.

Medicina de precisió en pandèmia

L'estudi dels casos atípics, ja siguin de persones d'edat avançada que són asimptomàtiques o fins i tot que no s'infecten tot i estar exposades al virus, o de pacients joves sans que desenvolupen una malaltia molt greu, busca possibles causes moleculars i biomarcadors genètics que donin pistes per entendre la resposta immunitària i el pronòstic de cada pacient per poder aplicar tractaments més dirigits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...