L'impacte de la primera onada de la pandèmia es farà notar als hospitals, com a mínim, 18 o 21 mesos més. Aquest és l'horitzó amb què treballa Salut per recuperar l'activitat assistencial habitual després que durant tres o quatre mesos els hospitals haguessin d'ajornar bona part de les intervencions quirúrgiques, consultes externes i proves diagnòstiques programades, tant per l'estat d'alarma com per la covid.
Salut assegura que ja s'ha pogut recuperar part de l'activitat pendent i no hi ha una desprogramació generalitzada arran de la segona onada. Tot i això, el director del CatSalut, Adrià Comella, admet que davant d'una situació amb una onada que torna a créixer, «en major o menor mesura pot impactar en els processos hospitalaris». «Si les mesures no funcionen suficientment i la corba es torna a accelerar haurem de prendre la decisió de desprogramar activitat», avisa.
Segons Adrià Comella, els procediments més greus s'estan seguint però es trigarà temps a recuperar la normalitat. «Estem empitjorant els terminis (d'espera) i trigarem temps a arribar al punt òptim, som lluny d'arribar als temps de demora que voldríem i que la ciutadania espera», admet el director del CatSalut. «Tres mesos de no activitat vol dir perdre 100.000 intervencions quirúrgiques», exemplifica. Amb tot, destaca que des de principis d'estiu i després del meteorit de la primera onada el sistema va començar a recuperar activitat acumulada no atesa. «Cada dia intentem guanyar una hora», apunta.
Intervencions quirúrgiques
Segons dades facilitades per Salut, va ser durant l'abril quan les intervencions quirúrgiques en centres del SISCAT va tocar fons. Se'n van fer menys de 5.000, en comparació de les 30.000 fetes el mateix mes el 2019. A partir del juny, però, l'activitat quirúrgica ja se situava prop dels 30.000.
L'impacte es pot veure en els temps d'espera. Mentre que al febrer la mitjana se situava en 150 dies (similar al 2019), al maig ja superava els 200 dies. Al setembre hi havia gairebé 170.000 persones en llista d'espera, en comparació de les 185.000 del 2019. El descens, però, s'explica perquè no es comptabilitzen les persones que pels endarreriments no han pogut visitar-se i entrar formalment a la llista d'espera. «Tot el flux de pacients s'ha vist interromput, efectivament ha fet que no hi hagi indicació de noves proves i noves intervencions i consulta externa i això explica el comportament en els tres àmbits que el nombre prevalent de persones que esperen és menor», diu Xènia Acebes, directora de l'àrea assistencial del CatSalut.
Des de la primera onada s'han prioritzat les intervencions més urgents d'acord amb criteris clínics i càrrega de la malaltia. Un exemple són les intervencions cardíaques, que durant l'abril i el maig van duplicar els temps d'espera respecte del 2019, van passar dels 30 dies de mitjana als 60 dies per aquest tipus d'intervenció.
Una tendència similar s'observa en l'activitat quirúrgica relacionada amb pacients amb un tumor. Tot i que a l'abril el temps d'espera es va duplicar, van passar de la mitjana de 20 dies a 40, actualment se situa a l'entorn de 25 dies i en aquests moments ja es fa un 90% de l'activitat registrada l'any passat el mateix període.
En altres tipus d'intervencions molt habituals als hospitals, com cataractes, pròtesis de genoll o de maluc, les xifres varien. A l'abril del 2019 es van fer 7.000 operacions d'aquest tipus, el mateix mes del 2020 es va aturar l'activitat i es va anar recuperant de forma progressiva fins situar-se, al setembre, en 6.000. Actualment el temps de demora mitjà és de 140 dies, respecte els 100 dies del 2019.
Proves diagnòstiques i consultes
Pel que fa les proves diagnòstiques, es va mantenir un 50% de l'activitat habitual durant el segon trimestre i el tercer s'ha fet un 79% de la que es va fer el mateix període l'any passat. Actualment 1 de cada 2 pacients es fa la prova dins del termini fixat mentre que en els pitjors mesos de la pandèmia van ser menys de 4 de cada 10.
Per últim, les consultes externes per una primera visita van caure fins a la meitat de les habituals el segon trimestre del 2020, amb 250.000. Aquest tercer trimestre se n'han fet prop de 300.000, gairebé el 70% de les de l'any passat el mateix trimestre.
Impacte en l'atenció primària
Pel que fa a l'atenció primària, Acebes explica que s'ha fet molta més activitat no presencial, s'han potenciat el seguiment telefònic i l'assistència domiciliària. «La primària ha entomat un rol molt important sobre el control de l'epidèmia», afirma, i explica que des del juny l'activitat als ambulatoris s'ha incrementat i s'ha situat al setembre un 1% per sobre de les xifres de l'any passat. Amb tot, i sense les dades concretes, Acebes admet que el tipus d'activitat que fa ara la primària és diferent. La primària sap que cal posar en una balança quines són les visites o processos dels pacients que han de ser «sí o sí» presencials.
