El coronavirus SARS-CoV-2, causant de la covid-19, té centenars de mutacions, tot i que una de les més presents actualment en la segona onada que viu Europa es va donar primer a Espanya, conclou un estudi de científics espanyols i suïssos fet públic aquest divendres.

Anàlisis fetes per la Universitat de Basilea, l'Escola Politècnica Federal de Zuric i el consorci espanyol SeqCovid-Spain, liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), conclouen que la nova variant es va estendre per Europa i altres regions en els últims mesos des d'Espanya.

La relaxació de les restriccions de viatge a l'estiu, i el fet que Espanya sigui una important destinació turística, van facilitar l'expansió d'aquesta variant del genoma del virus, va assenyalar un comunicat de la Universitat de Basilea.

«Només a Europa hi ha centenars de variants del nou coronavirus circulant, amb mutacions en els seus genomes, però molt poques s'han estès amb tant d'èxit i s'han tornat tan prevalents com aquesta», afirma la nota del centre.Temporers al nord-est d'Espanya

Els investigadors van afirmar que la seva aparició a Espanya, durant els mesos d'estiu, va poder estar relacionada amb un «esdeveniment superpropagador lligat als treballadors agrícoles al nord-est espanyol» (Catalunya i Aragó), i que després d'això es va estendre per tot Espanya i una dotzena de països europeus.

Els experts van batejar aquesta mutació com a «20A.EU1», i les anàlisis assenyalen la seva presència en un 80% de les mostres analitzades des d'Espanya, un 90% de les del Regne Unit i entre un 30% i un 40% de les estudiades a Suïssa i els Països Baixos.

També s'ha trobat en mostres de França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Letònia, Noruega i Suècia, i fins i tot lluny d'Europa, en anàlisis de casos registrats a Hong Kong o Nova Zelanda.

La professora de la Universitat de Basilea Emma Hodcroft, principal autora de l'estudi, va indicar que res indica que aquesta variant del coronavirus sigui més contagiosa que altres, si no que la seva transmissió es podria haver vist facilitada per la relaxació de les mesures preventives a l'estiu.

Ni més perillosa ni més contagiosa

El seu col·lega Iñaki Comas, coautor de l'estudi i director de SeqCovid-Spain, va afegir que les pautes d'aquesta mutació són similars a altres que van identificar en anteriors estudis durant la primavera. «Una variant (del virus), ajudada per un esdeveniment superpropagador, pot ràpidament ser prevalent per tot un país», va assenyalar Comas, citat en el comunicat de la universitat suïssa.

Els experts van advertir que no hi ha indicacions que la variant identificada sigui més perillosa que altres, tingui un comportament diferent o que sigui l'única prevalent en la segona onada europea, en què han sigut identificades altres mutacions.

També van demanar cautela a l'hora de vincular directament la mutació amb el fort augment de casos a Europa, i van remarcar que en alguns països del continent que ara registren alarmants taxes de contagi, com França o Bèlgica, no és la variació prevalent.

Sí que van insistir que la troballa podria donar més informació sobre l'eficàcia de les polítiques de transport preses pels països europeus aquest estiu, després de la reducció de casos de la primera onada.

Mesures insuficients

«El tancament de fronteres de llarga durada i les fortes restriccions als viatges no són manejables ni desitjables, però amb l'expansió de 20A.EU1 sembla clar que les mesures preses van ser sovint insuficients per aturar els contagis de noves variants», va concloure Hodcroft.

La mutació va ser detectada primer en anàlisis de seqüències preses a Suïssa, utilitzant la plataforma Nextstrain, desenvolupada per la Universitat de Basilea i el Centre d'Investigació Oncològica Fred Hutchinson de Seattle (EUA).

Aquesta plataforma creada el 2015 permet un rastreig a temps real de patògens mitjançant seqüenciació genètica, i ja va ser utilitzada anteriorment per analitzar l'expansió de virus com el Zika, l'Ebola o els de la grip.

L'estudi hispanosuís no s'ha publicat encara en revistes científiques però sí a la web especialitzada medRxiv, un arxiu de manuscrits mèdics encara no revisats per altres científics que està lligat a la nord-americana Universitat de Yale.