30 de octubre de 2020
30.10.2020
Regió7
OPINIÓ

Els nens i nenes aprenen jugant

«Vigotski mostrava que els aprenentatges significatius han de ser propers a l'experiència de l'infant»

30.10.2020 | 10:18
Els nens i nenes aprenen jugant

Al costat de Pontignano, Itàlia, vam trobar un grup d'avis. Eren dins d'un club social. El nom de la cantina convidava a entrar a Amiczia. Els avis, asseguts al voltant d'una taula, jugaven a dòmino. Aquells senyors, molt probablement, es coneixien de molts anys. Segurament havien compartit joc al pati de l'escola.

Uns metres més enllà un parc infantil acollia més d'una dotzena de nens i nenes jugant a pujar i baixar un tobogan. Tobogans, cordes, gronxadors... Els més petits jugaven a fer camins dins del sorral. Més enllà una jove parella feia tocs amb unes raquetes de bàdminton. Tot creuant la plaça vam veure passar un autobús amb un anunci que convidava a participar a la marató de Siena. Va ser un dia esplèndid. Ple de llum i de colors. L'eix comú dels escenaris descrits era el joc. Jugar és allò que feia que a arreu hi hagués celebració i festa. Montessori, pedagoga de referència , ens convida a jugar a les aules. «El treball dels infants és jugar.» Per a la pedagoga italiana, jugant construïm el creixement dels infants. De fet, va més enllà. Per a Montessori, els infants juguen sense la necessitat de l'adult. A Itàlia les ludoteques són espais d'una tradició molt arrelada.

L'escola, les escoles del nostre espai social, sovint utilitzen el joc com una eina sobreposada a l'activitat curricular. «Després de fer feina jugarem», «us heu entrenat molt bé, ara fem un joc». El joc com a premi no hauria de ser la manera de viure el Món del Joc.
Investigar cadascuna de les activitats que volem treballar a tots els nivells pedagògics: educació formal /educació no formal ens ha de permetre descobrir l'ADN de la nostra proposta. Aprendre a llegir, a sumar, a córrer, a fer judo, a jugar a beisbol... Burxar dins els continguts dels aprenentatges ens permet triar metodologies i activitats que utilitzin l'aprenentatge mitjançant el joc.

Mitjançant el joc és més fàcil aprendre. Jugant apropem els continguts a camps d'aprenentatges potencials dels nostres infants. Vigotski mostrava que els aprenentatges significatius han de ser propers a l'experiència de l'infant.

El joc és el vehicle que pot fer proper un contingut nou. Els ocells volen, els peixos neden i els infants juguen. Jugar és l'estat natural dels nens i nenes. El món adult malauradament oblida aquesta realitat. Recordar que tots un dia vam jugar amb una capsa, unes fletxes, un ninot... és prémer el botó de resset i tornar a espais de felicitat. El ciutadà Kane, d'Orson Wells, només recorda el seu vell trineu Rosebud poc abans de morir.

El secret és que totes les activitats tenen a dins un joc. Tots els continguts tenen, de vegades, un joc molt amagat. La nostra tasca com a educadors és trobar i investigar quina part de la nostra activitat ja és un joc. La lluita, l'oposició, el contacte físic, l'equilibri o el desequilibri són alguns dels ingredients que dins del tatami ens permeten elaborar i fer jocs. Des d'aquests patrons, els nostres esportistes construeixen. Les lletres , les paraules, les frases i els misteris poden ser els elements de joc de la lectura.

Podríem fer aquest exercici en totes les assignatures, esports i activitats. I després, inventar o buscar jocs. Aquesta activitat, la de descobrir, investigar, buscar el tresor de la nostra activitat pot capgirar la història. Segur que tots coneixeu un mestre de llatí que feia que les seves classes fossin les més divertides. Ell havia trobat la manera d'ensenyar llatí tot jugant.

A Pontignano uns avis jugaven a dòmino. Tornaven a ser infants. Els metges fan prescripcions mèdiques d'esport per millorar la salut. Aquesta recomanació inclou fer activitat física jugada. implícitament, el joc compartit és un bàlsam de creixement i felicitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...