Fa dos anys que viu a la residència Ibada de Castellgalí i s'hi sent com a casa. Va caure i es va trencar el canell, fet que va accelerar una decisió que fins aleshores la família no s'havia plantejat: portar la Teresa a la residència. Tenia una cuidadora setmanal i arran de la caiguda li hauria fet falta una persona 24 hores al seu costat. No ho van veure viable i van buscar una alternativa. La solució va ser ingressar a la residència de Castellgalí: «Me la van recomanar perquè em van dir que hi estaria molt bé, i la veritat és que m'hi sento molt ben cuidada».

Viure a la residència inclou compartir activitats, inquietuds i hàbits propis d'un centre residencial, i la Teresa s'hi ha adaptat molt bé i és molt activa: «Pinto dibuixos, faig mitja, jugo al bingo i participo en moltes activitats lúdiques i tallers de memòria que es fan a la residència».

La Teresa, de 81 anys, està una mica delicada de salut, li han fet diverses operacions al cap i el seu cos se n'ha anat ressentit, però tot i això, va fent i està contenta: «Ara camino amb una crossa i puc fer una vida més o menys normal». Assegura que viu bé a la residència i que rep tot l'escalf i l'atenció dels professionals que hi treballen: «Fan molt bé la seva feina i això fa que ens hi sentim molt a gust». Tots plegats, treballadors i residents, a Ibada de Castellgalí formen una família, i la Teresa és feliç: «Estic molt contenta de ser una resident més». Tot i que ara la covid no els permet fer coses tot junts com abans i sortir a passejar com feien, «continuem fent activitats i compartint moments amb els companys», explica.