Hi ha base legal per obligar a vacunar-se de la covid-19 a Espanya?

Les provisions aprovades en el segle passat a Espanya per a la diftèria i la verola, inclosa la possibilitat de declarar obligatòria la vacuna, facilita el camí legal perquè en el seu cas es pogués obligar a la vacunació, una mesura que si bé s'ajusta a Dret no és la més popular entre el col·lectiu mèdic per l'efecte "contraproduent" que pogués implicar.

Però, on diu concretament que vacunar hagi de ser obligatori?

L'advocat expert en temes de salut i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) José Enrique Pérez Palaci ha explicat a Efe que per començar preveuen el dret a la vida i la integritat física i la protecció de la salut tant en la Declaració universal de drets humans, com el Conveni europeu de drets humans i la constitució de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

A Espanya, el títol primer de la Constitució recull el dret a la vida i a la integritat física (article 15) i en l'article 43 es desenvolupa que és competència dels poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris.

Més enllà, en la llei 22/1980, que modifica la llei de bases de la sanitat del 1944, es preveu concretament que les vacunes contra la verola, diftèria i altres infeccions podran ser declarades obligatòries pel Govern central.

"Les vacunacions contra la verola i la diftèria i contra les infeccions tífiques i paratífiques podran ser declarades obligatòries pel Govern central quan per l'existència de casos repetitius d'aquestes malalties o l'estat epidèmic del moment o previsible es jutgi convenient", diu aquest precepte en el seu article únic.

També segueix vigent un decret de l'any 1945 que va aprovar el reglament per a la lluita de les malalties infeccioses que en el seu article 21 declara que podran ser obligatòries per a tots els ciutadans espanyols les vacunacions contra la diftèria i la verola, "sent sancionades la seva falta de realització".

Per a juristes com Pérez Palaci, "per analogia" es podria així mateix declarar obligatòria la vacuna per la pandèmia per la covid-19.

Si bé la llei del 2002 sobre autonomia del pacient apunta que la persona afectada pot acceptar o rebutjar algunes teràpies, aquest dret a decidir té algunes excepcions, principalment el risc a la salut pública.

Aquest risc està desenvolupat en la llei orgànica 3/1986, que en el seu article 2 declara la possibilitat que les autoritats prenguin qualsevol mesura necessària per preservar la salut pública.

Per al jurista, l'assumpte de la vacunació obligatòria és, finalment, la col·lisió de dos drets, el dret a la protecció de la salut, que preval en el cas d'una pandèmia com la covid-19, i el dret a la intimitat i privacitat.

"Ara bé, si la normativa existent pot causar certa confusió, també l'executiu i el legislatiu poden intervenir al respecte i modificar-la introduint articles pertinents tant en el codi penal com a una nova llei orgànica o de modificació de la llei general de salut pública", ha assenyalat.

Per a la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Mar Aguilera, "més que declarar l'obligatorietat en la llei, serà clau establir quines són les conseqüències de la no vacunació".

En conversa amb Efe, Aguilera ha dit que "és important deixar clar quines són les conseqüències i que aquestes siguin proporcionals", preceptes que haurien de preveure i valorar múltiples casuístiques com "què passa si uns pares segueixen portant al seu fill sense vacunar de la covid-19 a l'escola? ".

Des del món mèdic, però, insisteixen que no és el més apropiat declarar obligatòria la vacuna "perquè podria tenir efectes contraproduents", ha explicat a Efe la cap de epideomología de l'hospital barceloní Vall d'Hebron, Magda Campins.

"Si obligues a la gent, aquests poden ser més reticents. Esperem arribar a cobertures de vacunació de la població altes sense haver d'arribar a l'obligatorietat", ha dit la facultativa.