El nombre de pacients infectats per bacteris resistents creix a tota la Unió Europea, segons confirmen les dades més recents, i la resistència als antibiòtics és una amenaça seriosa per a la salut pública. El 18 de novembre és el Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics, una iniciativa anual que busca sensibilitzar sobre l'amenaça que la resistència als antibiòtics significa per a la salut pública i, així, fomentar que s'emprin amb cura.
L'expert i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i autor de 'Les grans epidèmies modernes', Salvador Macip, apunta que l'ús d'antibiòtics està millorant en comparació amb els darrers anys, però adverteix que «encara hi ha abusos en alguns països i sectors». En particular, cita el cas dels animals de granja i opina que l'ús dels antibiòtics s'ha de restringir «només als casos en què siguin necessaris».
A l'Estat espanyol, les xifres mostren la millora que apuntava Macip. Les dades del 2019 analitzades en el marc del Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN) del Govern espanyol confirmen la tendència decreixent dels darrers anys en la taxa de consum d'antibiòtics en salut humana (-5,4 %) i en les vendes d'antibiòtics veterinaris (-13,6 %). El consum d'antibiòtics en salut humana va baixar un 11,8 % entre el 2015 i el 2019 i les vendes totals d'antibiòtics d'ús veterinari es van reduir un 58,8 % entre el 2014 i el 2019.
Motius per a un consum responsable
Per mantenir el descens és important divulgar els motius que conviden a apostar per un consum responsable. Macip explica que «la conseqüència principal d'abusar dels antibiòtics o fer-los servir malament és que accelera l'aparició de resistències». L'investigador afegeix que «els bacteris evolucionen constantment i és normal que acabin adquirint resistències a cert nombre d'antibiòtics».
El professor de la UOC recorda que «el mal ús que s'ha fet dels antibiòtics ha provocat que les resistències apareguin abans i fins i tot que hi hagi bacteris que són resistents a pràcticament tots els antibiòtics». De manera simultània, s'ha produït «una reducció en la inversió que les farmacèutiques fan per desenvolupar nous antibiòtics, i per això s'ha anat limitant molt el nostre arsenal».
Al llarg de la història, el consum dels antibiòtics ha variat. Macip recorda que durant molt de temps es podien adquirir directament a les farmàcies sense recepta: «Això feia que la gent prengués antibiòtics per tractar malalties que no en requerien, com ara un refredat». El fet que ara s'hagi de passar per un metge ha reduït el problema, «però encara hi ha metges que en recepten quan no cal», adverteix el professor de la UOC. A banda d'aquest factor, n'hi ha un altre: el fet que molts pacients «no segueixen el tractament sencer, i això també afavoreix les resistències». A més a més, Macip apunta que la ramaderia abusa dels antibiòtics des de fa molts anys, no per tractar malalties dels animals de granja, sinó per prevenir-les i fer que s'engreixin més.
Resoldre la contradicció
Moltes persones desconeixen què pot generar un abús d'antibiòtics. En aquest sentit, Macip pensa que cal treballar en diversos àmbits. Per una banda, «s'ha de fer entendre a la gent que els antibiòtics només funcionen contra cert tipus de malalties i si s'empren bé». Per l'altra, «cal insistir als metges que només els receptin quan sigui necessari i que mirin de donar l'antibiòtic més adequat, no sempre el més potent per defecte». L'investigador també opina que «s'ha de legislar millor l'ús d'antibiòtics en la ramaderia», ja que pot afectar també la salut de les persones de diferents llocs del món, i això s'ha convertit en un dels problemes urgents de salut planetària als quals hem de fer front.
«El problema és que no hi ha gaires alternatives i els antibiòtics funcionen molt bé perquè ens han permès controlar un gran nombre de malalties infeccioses», apunta Macip. «Han evitat milions de morts i així han contribuït de manera essencial a allargar la nostra esperança de vida des de mitjan segle xx», subratlla l'expert, però també adverteix sobre els inconvenients que poden sorgir si deixen de funcionar.
Bacteriòfags, l'alternativa
Aquesta evolució favorable, però, no ha de fer perdre de vista que «l'aparició de resistències és un problema important», afirma Macip. L'investigador apunta que actualment s'hi busquen alternatives, com podrien ser els bacteriòfags (virus que maten bacteris), però encara estan en fases preliminars; «per tant, és important seguir invertint a desenvolupar nous antibiòtics i tenir bona cura dels que ja tenim».
La resistència als antibiòtics és una qüestió que segueix ben de prop l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'entitat adverteix que aquesta resistència s'accelera amb l'ús indegut i abusiu dels fàrmacs, però també assenyala les deficiències de la prevenció i el control de les infeccions. L'OMS pensa que es poden adoptar mesures en tots els àmbits de la societat per reduir l'impacte d'aquest fenomen i limitar-ne la propagació. L'organisme ha advertit que, encara que hi ha alguns antibiòtics nous en fase de desenvolupament, no es preveu que cap d'ells sigui eficaç contra les formes més perilloses d'alguns bacteris resistents.
El problema és d'abast mundial, per la facilitat i la freqüència amb què es desplacen les persones —si bé la covid-19 ha significat un fre en la mobilitat de la gent—, i l'OMS ha apel·lat als esforços per part de tots els països i de diversos sectors per evitar que el problema es faci més gran.
