29 de novembre de 2020
29.11.2020
Regió7
OPINIÓ

«Per a què faig el què faig i vull el què vull?»

28.11.2020 | 19:33
«Per a què faig el què faig i vull el què vull?»

Per què? Per a què? No és un embarbussament ni un joc de lògica. «Per què?» indueix a una resposta el contingut de la qual es basa en el que ja ha succeït. Gairebé sempre apunta al passat, el temps verbal és pretèrit i relata una justificació. En canvi un «per a què?» encamina la resposta cap a la novetat, el temps verbal és futur i obliga a preveure el que encara no ha succeït: una intenció, un desig, potser un pla.

En els meus tallers d'intel·ligència emocional i lideratge per a equips em sorprèn l'impacte que genera aquesta reflexió quan els assistents practiquen situacions quotidianes: Per què t'enfades? o Per a què t'enfades? Per què treballes o per a què treballes? Per què vius o per a què vius? Anar al passat és útil per evitar repetir errors en el futur? La meva experiència no dona suport a aquesta hipòtesi. Indagar en les raons del què va succeir obliga a invertir energia a justificar sense ser necessari aportar res nou. Lamentablement el resultat pot fer més gran el mur que impedirà avançar.

Segons Albert Einstein, «la imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat i la imaginació circumda el món» . Un «per a què» activa la imaginació, obliga a alçar la vista cap a un futur i a afrontar la incertesa. No descarta el coneixement ni l'experiència que inevitablement queden inscrites en la resposta, però ja no cal justificar ni buscar culpables.

Per a Kant, «es mesura la intel·ligència d'un individu per la quantitat d'incerteses que és capaç de suportar». Accepto que sembrar la meva ment de «per a ques» no és confortable pel fet que aporta incertesa, em situa com a protagonista d'una futura acció i exigeix de la meva responsabilitat. És l'oposat als meus perquès, que descriuen situacions en les quals sóc espectador de fets dels quals no sóc responsable, els protagonistes són altres persones o fins i tot ens més o menys reals com el govern o el sistema.

Acceptar la incertesa és incòmode, però em prepararà per a canviar a millor alguna cosa, m'obliga a ser més intel·ligent. Proposo que escoltis atentament una conversa qualsevol entre dues persones i observis què succeeix cada vegada que es pregunten. Per què? Et sorprendrà el molt que justifiquen i el poc que imaginen.

Per a què faig el que faig? Per a què vull el que vull? Són preguntes poderoses sense respostes en el passat ni justificació obligada. Obren la porta cap a un atractiu territori abundant en incerteses i oportunitats de canvi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...