Un estudi liderat per IrsiCaixa ha demostrat que els pacients afectats per la covid-19 generen anticossos neutralitzants capaços de bloquejar el virus durant almenys sis mesos des del moment de la infecció. De fet, aquest efecte protector el tenen tant els pacients lleus i asimptomàtics com els més greus que han requerit hospitalització. A més, en aquests últims casos la producció d'anticossos és sempre més elevada. Per aconseguir aquests resultats, els investigadors ha seguit durant mig any a 210 persones infectades pel SARS-CoV-2. Tot i que encara cal estudiar quins nivells mínims d'anticossos són necessaris per combatre el SARS-CoV-2, l'estudi planteja un escenari optimista pel que fa a la immunitat a llarg termini.

L'estudi, publicat a BioRxiv i finançat per Grifols, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l'ISCIII i les campanyes de mecenatge #JoEmCorono, BonPreu/Esclat i Correos, és fruit del consorci creat juntament amb l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), i amb el suport de Grifols.

Dels 210 pacients analitzats, la meitat van passar la malaltia de manera asimptomàtica, i l'altra meitat va requerir hospitalització a causa de problemes respiratoris. "Hem vist que la gran majoria d'aquests anticossos bloquegen la proteïna S del virus i això és el que els confereix la capacitat neutralitzant", explica Julià Blanco, investigador principal a IrsiCaixa i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. "Aquesta informació és molt valuosa. Saber com s'activa el sistema immunitari ens està facilitant molt el procés de desenvolupar una nova vacuna", afegeix.

Els investigadors han observat que "els pacients hospitalitzats arriben als nivells màxims

d'anticossos 17 dies després de presentar els primers símptomes". A partir d'aquest pic i fins al tercer mes, la resposta immunitària decau de manera pronunciada.

En el cas de les persones asimptomàtiques o amb simptomatologia lleu, la producció d'anticossos també és sostinguda, però, en aquest cas, més baixa i no mostra el pic inicial ni el descens observat en els pacients greus. "Fins ara, la comunitat científica no ha pogut esclarir quin és el mínim nivell d'anticossos capaç de protegir-nos d'una reinfecció. Els resultats d'aquest estudi, però, ens permeten ser optimistes i pensar que la immunitat, ja sigui en resposta al SARS-CoV-2 o proporcionada per una vacuna, podria ser protectora i a llarg termini", explica Benjamin Trinité, investigador associat a IrsiCaixa i coautor de l'article.

"Al voltant del 80% de les persones infectades per SARS-CoV-2 presenten símptomes lleus. És essencial que la comunitat científica estudiï el transcurs de la malaltia en aquest percentatge tan elevat de la població. Només així podrem entendre millor la immunitat de grup contra aquest virus", afirma Blanco. En aquests casos, el personal investigador planteja diversos escenaris. En primer lloc, que els baixos nivells d'anticossos siguin suficients per fer front a la malaltia en els primers dies de la infecció. En segon lloc, que disposin de cèl·lules T preexistents activades per infeccions anteriors per altres coronavirus, com el virus del refredat comú, que també reaccionin vers el SARS-CoV-2.

Així doncs, el personal investigador remarca la importància d'estudiar el funcionament de la resposta immunitària regulada per cèl·lules T per així poder dissenyar i implementar noves estratègies per combatre la COVID-19 en absència d'anticossos.