Econòmica i fàcil d’emmagatzemar. Aquestes són algunes de les característiques de l’esperada vacuna AstraZeneca-Oxford, aprovada aquest dimecres per l’Agència Britànica del Medicament (MHRA) i que compta amb cinc trets essencials.

1. Pràctica

La vacuna AstraZeneca-Oxford té l’avantatge de ser accessible econòmicament (costa prop de 3 euros la dosi).

Al seu torn, és fàcil d’emmagatzemar: pot ser conservada a la temperatura d’un refrigerador, entre dos i vuit graus centígrads, a diferència de les vacunes de Moderna i Pfizer-BioNTech, que només poden emmagatzemar-se a llarg termini a temperatures molt baixes (-20°C en el primer cas i -70°C en el segon).

Això facilita una vacunació a gran escala.

2. Eficaç

Segons el director general d’AstraZeneca, Pascal Soriot, la vacuna és capaç de combatre la nova variant del coronavirus, responsable d’un rebrot de casos al Regne Unit.

«Per ara, considerem que hauria de ser eficaç» contra aquesta mutació, va indicar Soriot a ‘Sunday Times’. «Però no podem estar-ne segurs, per això farem assajos».

També va assegurar que se’n prepararan noves versions per si de cas, però que esperen no necessitar-les: «Cal estar preparats».

3. Britànica

Va ser elaborada pel grup britànic AstraZeneca, amb la Universitat d’Oxford. És la segona vacuna aprovada per la MHRA, després de la de Pfizer-BioNTech, distribuïda al Regne Unit des del 8 de desembre i administrada a més de 600.000 persones.

El Regne Unit, un dels països d’Europa més afectats per la pandèmia, amb més de 71.000 morts, va encarregar 100 milions de dosis de la vacuna AstraZeneca-Oxford, 40 milions de les quals estaran disponibles d’aquí a finals de març. La vacunació haurà de començar el pròxim 4 de gener.

AstraZeneca assegura que serà capaç de fabricar 3.000 milions de dosis de la seva vacuna per a tot el món el 2021.

4. Ximpanzés

La vacuna Oxford-AstraZeneca és «de vector viral»: pren com a base un altre virus (un adenovirus de ximpanzé), que ha sigut transformat i adaptat per combatre el coronavirus.

És la primera vacuna que una revista científica va validar els seus resultats d’eficàcia. Segons les dades publicades per ‘The Lancet’ el 8 de desembre, aquesta vacuna «és segura».

Els efectes secundaris del virus són extremadament rars en aquesta etapa.

Dels 23.754 voluntaris que van participar de les proves, només un dels pacients vacunats va patir un «efecte indesitjable greu que probablement estigui relacionat» amb aquesta injecció, segons les dades publicades per la revista.

Es tractava d’un cas de mielitis transversa (un trastorn neurològic poc comú), que havia motivat la interrupció temporal de la prova a principis de setembre.

5. Error

En els resultats parcials dels assajos clínics, el laboratori britànic havia anunciat al novembre que la seva vacuna estava en una mitjana d’eficàcia d’un 70%, mentre que les de Pfizer-BioNTech i Moderna superaven el 90%.

L’eficàcia de la vacuna d’AstraZeneca-Oxford és del 90% per als voluntaris que inicialment van rebre mitja dosi i un mes més tard una dosi completa, però només d’un 62% per a un altre grup que va ser vacunat amb dues dosis completes administrades amb un mes de diferència.

La injecció de mitja dosi es va deure a un error i només un petit grup havia seguit el segon protocol, cosa que va generar crítiques i preocupació i va portar l’empresa a anunciar el 26 de novembre la realització d’un «estudi addicional» per verificar els seus resultats.

«Considerem haver trobat la fórmula exitosa i la manera d’aconseguir una eficiència que, amb dues dosis, és tan alta com les altres», va assegurar diumenge Soriot a ‘Sunday Times’.