L'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia va triplicar les peticions d'ajuda per un trastorn alimentari entre març i juny d'enguany en comparació amb el mateix període del 2019. Entre juny i novembre les peticions s'han doblat també en comparació amb l'any passat. De fet, l'entitat finalitzarà l'any amb unes 5.000 consultes, quan en tot el 2109 van ser unes 1.950. La directora de l'associació, Sara Bujalance, ha explicat que, majoritàriament, el confinament ha agreujat aquesta patologia. D'altra banda, una enquesta feta fins al març del curs passat, revela que un 34% de les noies de 12 a 16 anys i el 22% dels nois ha fet dieta algun cop.

Segons Bujalance, la covid i el confinament «estan passant factura en salut mental». Ha reconegut que el conviure 24 hores amb les persones afectades ha pogut tenir aspectes positius, com una major detecció de casos per part de familiars o parelles o una major consciència per part de la persona afectada, però ha lamentat que en línies generals les conseqüències són negatives i que sovint s'han accelerat situacions de risc. A més, ha dit que també s'ha dificultat l'accés al sistema sanitari.

És per això que la directora ha conclòs que «ha augmentat el nombre de casos d’anorèxia i bulímia i la seva gravetat». I és que moltes de les afectades, ja que són majoritàriament noies, que ingressen en unitats de tractament ho fan en situacions «greus».

Bujalance ha explicat aquest increment respon al fet que el confinament ha empitjorat la salut mental de totes i en especial d'aquests persones i que les conseqüències d'aquest, com per exemple la reducció de la mobilitat o una major ingesta d'aliments pocs saludables, ha incrementat l'angoixa i el patiment. També altres conseqüències pròpies de la pandèmia, com ha pogut ser la mort de familiars. «El fet d'estar a casa, sense poder moure't i enfrontant-te a tres àpats diaris, és una situació altament estressant».

El perfil de les persones que han demanat ajuda és l'habitual, d'una banda progenitors que tenen una filla o fill amb un trastorn de la conducta alimentària i de l'altre joves a partir dels 18 anys. Bujalance ha afegit la diferència és que han augmentat les peticions d'ajut d'adults que viuen sols. Ha assegurat que l'aïllament social que ja comporta un trastorn alimentari s'ha agreujat entre aquestes persones.

Cada cop nenes més petites

Abans del març del 2020 la tendència era bastant estable i una de cada 10 noies patien un trastorn alimentari. Bujalance ha alertat que abans del confinament ja observaven que cada cop hi ha nenes més petites amb aquestes problemàtiques «Fa uns anys era a partir dels 12 anys, però ara observem nens i nenes per sota, que amb 9 i 10 anys ja presenten un trastorn», ha afirmat.

En aquests casos, la manifestació és la mateixa, baixa autoestima, insatisfacció corporal, verbalització de voler aprimar-se, irritabilitat, negació a menjar, obsessió per l'activitat física i dificultats en el creixement. Fins i tot, es troben casos de nenes d'aquestes edats que es provoquen el vòmit. La directora ha relacionat aquest avançament en l'accés precoç a les xarxes socials i a la «sexualització» de la infància.

Joves a dieta

Més enllà dels efectes de la covid, l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia ha presentat els resultats d'una enquesta realitzada entre més de 2.000 alumnes abans de l'esclat de la pandèmia. Els resultats revelen que el 34% de les noies de 12 a 16 anys ha fet dieta algun cop i la meitat d'aquestes també ha tingut alguna altra conducta de risc per baixar de pes, com pot ser activitat física obsessiva i amb aquest únic objectiu o provocar-se el vòmit.