S'aprova la llei de l'eutanàsia, que regula el dret a morir de malalts terminals i sense cura

Ara, la llei de l'eutanàsia ha de passar al Senat -on els partits que l'han votat tenen majoria- i podria estar llesta al febrer o març. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, assegura que, quan s'aprovi definitivament, farà el possible perquè entri en vigor i s'apliqui de seguida.

PSOE, Podem, Cs, ERC, JxCat, PDeCAT, PNB, Bildu, Compromís, BNG han votat a favor de la llei de l'eutanàsia i han recordat que no obliga ningú sinó que ofereix als pacients en situació irresoluble la possibilitat de morir dignament. Per contra, PP, Vox i UPN han denunciat el que consideren una llei «inoportuna i inconstitucional» que en paraules del diputat d'UPN Carlos García Adanero «empeny» els pacients al suïcidi.

Qui podrà demanar l'eutanàsia?

La podran demanar els majors d'edat que pateixin una malaltia incurable o greu amb un gran patiment. Situacions associades a un «patiment físic o psíquic constant i intolerable» i quan, a més, existeixi la «seguretat» o una gran probabilitat que no hi hagi capacitat de cura o millora. El pacient podrà demanar que se li apliqui l'eutanàsia tant en centres hospitalaris com a casa.

El dret a l'eutanàsia s'inclourà com una prestació al Sistema Nacional de Salut. El pacient haurà de confirmar la voluntat de morir almenys quatre vegades al llarg del procés.

La llei regularà que els qui sol·licitin la eutanàsia ho facin en dues peticions per escrit, separades per un mínim de 15 dies. La decisió ha de ser autònoma i sense pressions, i es pot fer palesa a través d'una declaració de voluntats anticipades.

L'avaluació la faran dos facultatius que remetran el seu examen a una comissió de control, que és qui haurà de donar, o no, el seu vistiplau a l'aplicació de l'eutanàsia. En cas de penediment, el pacient se'n podrà desdir en qualsevol moment.

En tots els casos en què s'aprovi serà un professional sanitari qui ho practicarà, tot i que els metges es podran acollir a la llibertat de consciència.

La despenalització de l'eutanàsia arriba després de molts anys de lluita i per això el ministre Salvador Illa ho aplaudeix: «l'Estat espanyol avança cap a una societat més humana i més justa». Illa ha agraït a les entitats de la societat civil que porten anys lluitant pel dret a morir amb dignitat, i ha promès que treballarà perquè s'activi tan bon punt quedi definitivament aprovada un cop superat el tràmit al Senat.

La veu dels diputats catalans

El diputat del PDeCAT Sergi Miquel ha afirmat que la llei suposa una ampliació de drets dels ciutadans, als qui permet, si ho volen, morir «amb dignitat».

La diputada d'ERC Pilar Vallugera ha recordat que la llei atorga el «dret» als pacients que pateixen un patiment irresoluble a decidir com moren, perquè «fins ara les lleis d'aquest estat condemnaven persones a viure amb patiment».

El diputat de la CUP Albert Botrán ha celebrat l'aprovació de la Llei però ha recordat que encara queda «camí» per ampliar el seu abast. Botrán ha retret al PP que «ara» defensi les cures pal·liatives i ha recordat els casos de ciutadans que van afrontar processos judicials per ajudar altres a morir.

La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha anunciat el vot a favor de la llei i ha afirmat que es tracta de «respectar les decisions i creences» i «el dret a posar punt i final a la vida segons les conviccions de cadascú». «Milers de persones volen poder prendre aquesta decisió i no podem mirar cap una altra banda», ha sentenciat. Inés Arrimadas ha recordat que la llei no força ningú a optar per l'eutanàsia, sinó que ofereix aquesta possibilitat «amb garanties» als qui pateixen i volen acabar amb la seva vida.

D'altra banda, el PP i Vox, contraris a la llei de l'eutanàsia, assenyalen quye és «injusta, inoportuna i inconstitucional».