El 2 de gener del 2011 va entrar en vigor la llei que va eliminar el fum dels espais públics tancats i que enduria la del 2005, quan va començar el desterrament de la cultura del tabac a l'Estat espanyol. Ara bé, deu anys després, la llei ha quedat curta? El responsable de Prevenció i Control del Tabaquisme de Salut; el cap de Cardiologia de Vall d'Hebron i el cap de Pneumologia del Mar, destaquen els avenços «molt importants» de la llei en la protecció del fum i la conscienciació col·lectiva. Ara bé, troben a faltar noves accions en els últims anys, una regulació estricta dels cigars electrònics i més polítiques de prevenció, sobretot per als joves. També temen l'impacte que pot tenir la pandèmia en l'addicció.

El cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Suelves, assenyala que la llei ha contribuït a continuar reduint el consum de tabac, que ja en les últimes dècades del segle XX havia baixat entre els homes, però no en les dones, i sobretot a protegir del fum no només en els espais regulats, com els llocs de treball, sinó també a l'interior de les llars. «Col·lectivament, s'ha traslladat la normativa a les vides quotidianes», reflexiona.

El cap de Cardiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Ignacio Ferreira, considera que la llei és una de les «més importants» per reduir la incidència i la mortalitat de les malalties cardiovasculars i en destaca la protecció dels no fumadors. Una de cada deu morts que es pot atribuir al tabac ho és d'una persona no fumadora, indica. «Legislar és molt difícil, però aquesta llei demostra clarament que de vegades una restricció a temps és positiva, almenys a llarg termini», apunta Ferreira. També recalca que la llei del 2005 ha permès estalviar al sistema sanitari 23.000 milions d'euros i la del 2010, 11.000 milions d'euros.

Els experts coincideixen que la llei ha consolidat el clima social i cultural que fumar és una greu amenaça per a la salut. «La gent està més mentalitzada. A alguns pacients els costa de reconèixer que fumen. Cap pacient es plantejaria fer marxa enrere en les restriccions», destaca el cap de Cardiologia de Vall d'Hebron. «Hi ha alguns pacients que els sap molt greu dir que fumen, encara que se'ls vegi el paquet a la butxaca de la camisa a l'estiu», explica el de Pneumologia del Mar.

A Catalunya el tabac causa cada any més de 9.000 morts, 25 cada dia. Des que es va aprovar la llei, el nombre de fumadors ha anat baixant de forma paulatina, amb l'excepció del 2018, quan un repunt en el consum va fer encendre les alarmes. El 2019, però, es va recuperar la tendència decreixent. Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), el 29,5% de la població fumava de forma diària o ocasional el 2010 i el 2011; el 2017, aquest percentatge s'havia reduït al 24%; el 2018 va pujar al 25,6% i el 2019 va situar-se en el 23,9%. Nou de cada deu persones declaren gaudir d'un entorn sense fum (2019).

El cap del Servei de Cardiologia destaca que la incidència global dels infarts de miocardi a l'estat espanyol ha baixat entre el 10 i el 12% en els últims deu anys, quan ha disminuït el consum de tabac i, sobretot, l'exposició al fum per part dels no fumadors. Si bé és difícil establir una relació de causalitat entre la llei i les malalties cardiovasculars, diu que les mesures poden haver estat un factor important.

«La llei i el seu compliment s'han fet força bé. Si és suficient? Entre el 15 i el 20% de la mortalitat en malalties cardiovasculars es pot atribuir al tabac», respon per deixar clar el recorregut que encara hi ha.