Un estudi liderat per la Vall d'Hebron ha demostrat, mitjançant una nova tècnica que utilitza nanopartícules, que l'activació de les cèl·lules 'natural killer' (NK) del sistema immunitari a través d'anticossos ajudaria a eliminar els reservoris del virus del VIH a les cèl·lules infectades. Per reactivar les cèl·lules NK, els investigadors han desenvolupat nanopartícules que contenen dos tipus d'anticossos que reconeixen les proteïnes CD16 i gp120 i permeten dirigir millor la resposta immunitària. "Hem pogut demostrar que potenciar la resposta immunitària, i en especial la de les NK, permet eliminar les cèl·lules infectades amb VIH", assegura Antonio Astorga, primer autor de l'estudi.
De cara a investigar el seu potencial ús en la clínica, el grup de Malalties Infeccioses del VHIR treballa en la cerca d'anticossos biespecífics, capaços de reconèixer a la vegada tant les cèl·lules infectades com les NK per facilitar aquesta unió. En aquest cas no s'utilitzaran nanopartícules per facilitar el procés de trasllat cap a la clínica, i es provarà l'eficàcia per eliminar les cèl·lules infectades per part d'aquests anticossos tant en cultius cel·lulars com en ratolins.
En un comunicat la Vall d'Hebron sosté que fins ara no s'havia demostrat que era possible crear nanopartícules d'or polaritzades amb dominis d'anticossos diferenciats, és a dir, on cada tipus d'anticòs s'agregui amb els que són iguals a ell. És el que s'anomena adsorció cooperativa. Fins ara, els anticossos es col·locaven a l'atzar sobre la partícula.
Per fer-ho possible, els investigadors han dissenyat una metodologia de formació de les nanopartícules que requereix unes condicions molt concretes i controlades. Així, han aconseguit tenir nanopartícules polaritzades amb dos tipus d'anticossos separats en l'espai que permeten augmentar l'eficàcia de les unions a les cèl·lules d'interès.
Els investigadors consideren que aquesta tecnologia podria esdevenir una nova plataforma de recerca amb un gran ventall d'aplicacions, com per exemple el càncer. En aquest cas seria, per tant, una estratègia d'immunoteràpia que dirigiria les cèl·lules del sistema immunitari cap a les cèl·lules tumorals.
El treball, publicat a la revista 'Nano Today', està liderat pels grups de recerca en Malalties Infeccioses i CIBBIM-Nanomedicina. Nanopartícules Farmacocinètiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Hi col·laboren el Servei d'Otorrinolaringologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el grup de recerca Nanopartícules Inorgàniques de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), la Universitat Autònoma de Barcelona, l'IrsiCaixa i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).
