Científics de la Universitat de Wisconsin-Madison han explorat la relació interna que l'ésser humà estableix a la seva ment per organitzar els seus pensaments. Aquesta veu interior, amb la qual la persona comença a comunicar-se davant determinades circumstàncies, és percebuda per gran part dels individus, d'acord a un estudi que es descriu en una nota de premsa.
Malgrat això, l'estudi deixa clar que no totes les persones organitzen els seus pensaments de forma verbal, a partir d'un diàleg intern al marge de la comunicació interpersonal. Algunes trien pensar a través d'imatges, i organitzen les seves idees amb un criteri visual. D'altres diuen sentir-se més còmodes evocant representacions abstractes, que no responen necessàriament a criteris verbals o visuals.
Dues experiències de veu interior no tenen a veure amb l'analitzat en aquest estudi. La primera és la subvocalització: s'aplica a la conversa que estableix la persona a la seva ment quan pronuncia internament les paraules que va llegint d'un text escrit.
La segona es coneix com a soliloqui: ocorre quan la persona parla amb si mateixa en veu alta, per adreçar-se a un públic imaginari que no interromp el seu discurs.
Tot i que en ocasions el soliloqui encobreix un diàleg que la persona manté amb si mateixa, i la subvocalització sembla indicar un diàleg intern, els dos conceptes no s'han considerat com la veu interior analitzada en aquest estudi.
Anàlisi de les representacions internes
Mitjançant un qüestionari, els investigadors nord-americans es van proposar avaluar la manera subjectiva de les representacions internes de les persones, intentant identificar i quantificar les diferències individuals en les maneres de pensar davant determinades circumstàncies.
Van seguir una anàlisi factorial exploratòria, a partir de quatre factors: verbalització interna o veu interior, imatges visuals, imatges ortogràfiques i manipulació representacional o abstracta. D'aquesta forma, es van tenir en compte les diferents estratègies que les persones solen triar a l'estructurar els seus pensaments.
Les diferències en el processament són evidents, però més del 80 per cent dels 232 adults que van participar de l'estudi van contestar afirmativament al ser consultats sobre la presència d'una veu interior, amb la qual conversaven per estructurar els seus pensaments.
La veu interior i altres formes d'estructurar el pensament
D'altra banda, els especialistes van acarar les reaccions dels participants davant determinats estímuls verbals i no verbals, com imatges independents o representacions gràfiques lligades a paraules amb sons similars. D'aquesta manera, van aconseguir determinar que la veu interior no és l'única manera d'estructurar els pensaments.
Moltes persones es regeixen per criteris visuals al moment d'organitzar la seva manera de pensar, mentre que d'altres segueixen patrons abstractes o conceptes. Entre altres conclusions, els científics van destacar que les persones que van indicar no utilitzar o utilitzar mínimament la veu interior van manifestar més inconvenients per explicar les seves pròpies idees o pensaments.
En conseqüència, la capacitat de «parlar amb un mateix» sembla que té conseqüències positives quant a l'autoconeixement i a l'ordenament dels pensaments.
REFERÈNCIA
The Internal Representations Questionnaire: Measuring modes of thinking.Roebuck, H and Lupyan, G. Behavior Research Methods (2020).
DOI:
https://www.doi.org/10.3758/s13428-020-01354-y
