Piaget ens parlava de l'error com a resultat dels temptejos de la intel·ligència. L'error té una consideració negativa en el paradigma positivista de la nostra societat i només l'èxit se'l relaciona amb l'eficàcia. Sembla que l'error ens faci nosa, com si es tractes d'una pedra molesta, i en realitat aquesta pedra és una fita del camí.
En l'àmbit de l'educació, tant esportiva com reglada o formal, es tendeix a evitar qualsevol obstacle o entrebanc que pugui portar a l'error, donant valor al resultat i la seva instrucció. Com diu De la Torre, els estudiants volen evitar aquestes situacions que se'ls ha ensenyat que són negatives. Tant és així, que aprenem a culpar als altres dels nostres errors. Quan segur que l'error que hem fet té una responsabilitat compartida, en el cas dels esportistes, sovint els errors s'han de compartir amb l'entrenador o entrenadora, i en el cas dels estudiants s'haurà de compartir amb mestres i professors. Per què, de qui és responsabilitat que una nena arribi a 4t d'ESO sense saber fer la tombarella? De la nena, perquè té poca habilitat o hi ha dedicat poca atenció, o dels mestres que ha tingut al llarg del seu aprenentatge que no li han sabut ensenyar?
Diversos estudis indiquen que un error al fer una tasca, seguit d'un feedback correctiu, permet a l'aprenent obtenir informació molt valuosa i raonada d'allò que ha fet i fomenta el seu compromís actiu envers l'aprenentatge. No podem entendre com a feedback correctiu el fet de posar en evidència a un alumne davant dels seus companys perquè tots vegin el seu error. Un feedback correctiu és ensenyar a aquell que s'ha equivocat on ho ha fet, i donar-li eines perquè pugui trobar una nova resposta.
Com diu Metcalfe, si l'objectiu és un rendiment òptim en situacions de gran aposta, pot valer la pena permetre, i fins i tot animar, als estudiants a cometre i corregir errors mentre es troben en situacions d'aprenentatge de poca participació en comptes d'evitar assíduament els errors.
En el nostre model educatiu utilitzar l'error com a eina d'aprenentatge topa amb la finalitat d'èxit d'aconseguir que tots els alumnes arribin a nivells satisfactoris. Potser caldria doncs canviar el concepte d'error entès com a càstig i utilitzar-lo com una oportunitat de millora i superació.