El 2020 es van diagnosticar 3.848 càncers colorectals a Catalunya, un 20,8 menys que el 2019 (4.859) a causa de la pandèmia de la covid-19, que ha impactat en la detecció d'altres malalties. Són dades facilitades pel Departament de Salut amb motiu del Dia mundial contra el Càncer de Còlon, el 31 de març. Un dels programes clau per reduir la incidència del càncer de còlon, el més freqüent a Catalunya, és el de detecció precoç, dirigit a les persones de 50 a 69 anys. El cribratge va haver d'aturar l'activitat a mitjan març de l'any passat pel coronavirus i no es va poder reprendre de forma generalitzada fins el setembre. A finals d'any havien participat en el programa un 64% de les persones previstes.

Des de mitjan març i fins el juny de l'any passat no es van enviar invitacions per participar en el programa de detecció precoç del càncer de còlon. Quan l'evolució de la pandèmia ho va permetre, els responsables del cribratge van planificar la represa de l'activitat assistencial que es destina al programa.

Primer van fer totes les colonoscòpies que s'havien desprogramat per la covid-19 i van prioritzar les que d'aquelles persones que tenien un risc més alt de tenir una alteració al budell, segons indiquen des de Salut. Després, es van reprendre de manera progressiva les invitacions al programa, tan aviat com fos possible tenint en compte la situació de la pandèmia a cada territori. En aquesta línia, es va establir el 15 de setembre com a data límit perquè el programa es reprengués a tot Catalunya.

El setembre es va assolir el ritme d'invitació habitual i va ser una mica superior al del 2019, amb volums d'invitacions de fins a 90.000 persones al mes. L'objectiu era recuperar activitat. A l'octubre, amb la segona onada, es van mantenir les invitacions però el ritme va tornar a ser més baix que el de l'any anterior, mentre que el novembre i el desembre va ser superior. El 2020 va acabar amb un 64% de l'activitat prevista, quan el juny era del 50%.

De cara al 2021, Salut s'ha fixat quatre grans objectius, que són mantenir el programa en funcionament malgrat la pandèmia; mantenir els índexs de participació i explicar, així, les mesures de prevenció de la covid-19 que s'han pres; recuperar al llarg del 2021 part de l'activitat desprogramada durant els mesos de confinament total i analitzar en el període 2020-2022 l'impacte de la covid-19 en els resultats del programa: taxes de detecció o estadi de tumors detectats, entre altres.

En una entrevista a l'ACN la tardor passada, el coordinador de l'Oficina de cribratge en càncer, Josep Alfons Espinàs, va explicar que preveien que els retards en els programes de detecció precoç de càncer de còlon i de mama, derivats de l'aturada durant la primera onada, s'haguessin reduït a un màxim de tres mesos a finals d'aquest any.

Detecció precoç i prevenció

El programa de detecció precoç del càncer de còlon ofereix a les persones d'entre 50 i 69 anys la possibilitat de fer un test de sang oculta en femta, una prova molt senzilla, cada dos anys mitjançant una invitació a participar-hi per carta individual. En cas que la prova sigui positiva, es programa una colonoscòpia per identificar si l'origen és un pòlip, un càncer del budell o una altra causa. Els pòlips (adenomes) són lesions premalignes que es poden treure abans que evolucionin en la malaltia, de manera que el programa no només permet detectar de forma precoç un càncer de còlon sinó que també el pot prevenir.

El programa es desenvolupa gràcies a la coordinació entre farmàcies, centres d'atenció primària i hospitals. A totes les regions sanitàries, a excepció de Lleida i Tarragona, les farmàcies lliuren els kits perquè els usuaris es facin el test i hi porten les mostres. A Lleida i Tarragona, són els centres d'atenció primària els que lliuren el kit.

No fumar ni beure alcohol, mantenir-se en un pes saludable, fer activitat física en el dia a dia i alimentar-se de manera equilibrada són recomanacions, recollides al Codi europeu contra el càncer, que ajuden a reduir el risc de patir la malaltia. Sobre l'alimentació, es recomana menjar força cereals integrals, llegums, fruita i verdura; limitar el consum d'aliments amb un alt contingut calòric (sucres o greixos), evitar les begudes ensucrades i la carn processada, recull Salut en un comunicat.

El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut), amb la participació dels professionals, han posat en marxa en els darrers anys altres iniciatives per reduir l'impacte de la malaltia, com la implementació del circuit de diagnòstic ràpid per accelerar l'estudi de casos sospitosos detectats a l'atenció primària o la reordenació de l'atenció del càncer de recte.