Homes i dones presenten perfils diferents, en els trastorns lligats al joc d'apostes i en la seva evolució cap a estats més greus, segons dos estudis liderats per la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Bellvitge i la Universitat Autònoma (UAB). Els treballs apunten que les dones addictes juguen a menys varietat de jocs, a una edat més avançada, viuen soles, tenen un nivell econòmic mig-baix o baix, un pitjor estat de salut i han experimentat un major nombre d'esdeveniments vitals estressants al llarg de la seva vida que els homes.

Les dones amb un trastorn del joc més greu comencen a jugar més tard que els homes, però la seva evolució acostuma a ser més abrupta i el joc esdevé una estratègia per evitar estats emocionals negatius o problemes de salut física.

D'aquesta manera, per a les dones el joc esdevé el mecanisme per evitar o mitigar les emocions lligades a tristesa o sentiments de solitud o frustració amb les seves vides. En el cas dels homes, les motivacions inicials tenen més a veure amb la impulsivitat, l'excitació que provoca el joc, la possibilitat de guanyar premis i la recerca d'una gratificació immediata.