Diuen que si li demanes a un peix què és l'aigua no ho sap perquè li manca perspectiva per arribar a la percepció de l'element. Això és el que em va passar la primera vegada que vaig sentir la paraula ikigai, que el seu sentit era tan proper i envoltant que es mantenia invisible per a un mateix. L'ikigai és un terme japonès que no té una traducció exacte en català. Es compon de dues paraules japoneses: iki, que vol dir vida o viu; i kai, que és efecte, resultat, fruit, que val la pena, benefici. Se li atribueix un signi-

ficat d'«una-raó per-la-qual-aixecar-se-al-matí-cada-dia-i-viure». Encara que sembli evident que tots i totes hauríem de portar aquesta peça de fàbrica, no és així.

Francesc Miralles i Hector García en el seu darrer llibre «El pequeño Ikigai» descodifiquen el concepte i a la vegada l'adapten a la nostra comprensió d'extrem-occidentals. Ho aconsegueixen presentant l'ikigai com a l'espai d'intersecció de quatre cercles: el que estimes, el que fas bé, pel que et poden pagar i el que el món necessita. Així descobrim que els resultats preliminars son passió, professió, vocació i missió i que un cop s'enllacen entre ells donen com a resultat l'ikigai.

No tothom està d'acord amb aquesta explicació adaptada, els mateixos japonesos no l'emmarquen en cercles ni en àrees concretes, més aviat el defineixen com a un concepte polifacètic que arriben a entendre a mesura que envelleixen. Un aspecte bàsic de l'ikigai és creure que la vida d'una persona avança en una direcció positiva, cosa que permet als individus desenvolupar resiliència i proactivitat en moments de dificultats.

Sembla que així ho practiquen en una de les zones del planeta on els humans vivim més anys, a l'illa d'Okinawa al sud del Japó. Potser el seu secret és que estan actius, amb una forta dedicació als amics i a la família. També mantenen una potent xarxa social anomenada «moai», un cercle d'amics de tota la vida i tenen un fort sentit del propòsit a la vida, incloent-hi el treball, la força motriu de l'ikigai.

Sense entrar en discussions, el que estan d'acord tots els autors que estudien el fenomen ikigai és que, com deia el filòsof Friedrich Nietzsche, «aquella persona que té alguna cosa per a la qual viure és capaç d'enfrontar tots els com». Una de les conseqüències pràctiques del que hem vist fins ara per aconseguir un ikigai saludable seria el de treballar en alguna activitat de la qual no ens hauríem de jubilar mai perquè en si mateixa omple la nostra vida de propòsit.