Tapar-se la boca amb la mà a l’esternudar, saludar amb una abraçada o no protegir-se quan s’està refredat. Eren accions del més comuns abans de la forçosa introducció de la paraula Covid-19 en el nostre vocabulari habitual, i que ara han passat als annals de la història a favor de la protecció de la salut. I és que la pandèmia, a més d’alterar el nostre diccionari, també ha canviat per complet el nostre dia a dia, a través de petites rutines que hem incorporat per salvaguardar la salut, tant del virus que ha transformat les nostres vides, com d’altres malalties que fins ara circulaven impunement, com la grip i la gastroenteritis.
Juntament amb aquests hàbits, les mesures de seguretat quant a restriccions han acabat de modelar la que ja s’està consagrant com la nova era dC -després de la Covid-19-, i que passa per canvis destacables en la manera de relacionar-nos amb els altres, de passar el nostre temps d’oci o de vincular-nos amb el paisatge que ens envolta.
A un metre i mig
Els petons a la galta al saludar o a l’acomiadar-se semblen cosa del passat. Tot i que sempre s’ha de reivindicar la importància de les abraçades i les carícies de persones pròximes, aquests últims mesos han evidenciat que algunes convencionalitats, a més de no complir les regles de distanciament social que demanda el context sanitari, poden substituir-se fàcilment per altres gestos més senzills, com saludar amb el colze. No obstant, encara hi ha marge de millora en aquesta matèria: és possible saludar i acomiadar-se sense l’obligació d’establir un contacte físic.
¿Cara a cara o pantalla?
El distanciament social té les seves conseqüències: mentre que s’ha demostrat la necessitat de la proximitat amb les persones que més apreciem, ens hem adonat que hi ha moltes reunions socials que podem reduir a una videotrucada.
Llibreta en mà, hem replantejat grups de convivència i trobades socials calculant les mesures sanitàries. Amb la recomanació de reduir els contactes socials als imprescindibles, les limitacions de mobilitat i tancaments perimetrals i l’horari marcat pel toc de queda, hem reorganitzat les nostres prioritats socials per poder continuar veient familiars i amics pròxims amb la seguretat que es requereix. Hi ha trobades, escapades i sortides que poden esperar que millorin els mesuradors de la pandèmia i que segur que, després d’uns mesos d’espera, disfrutarem igual o més.
D’altra banda, també s’ha posat de manifest que hi ha altres tipus de trobades perfectament adaptables a les pantalles, com són els esdeveniments, els actes i les formacions. La modalitat ‘online’ serà a partir d’ara una opció a considerar per millorar la comoditat dels assistents. Ha passat un fenomen similar amb les compres o les gestions diàries: la pandèmia ens ha obligat a digitalitzar-nos -tant a usuaris, com a negocis o a l’administració pública-, amb la qual cosa l’ecosistema digital ha guanyat rellevància.
Retorn a l’aire lliure
El confinament a casa va posar en relleu la importància de poder sortir al carrer: relacionar-se amb l’entorn i el paisatge pròxim d’una manera conscient ha portat moltes persones a replantejar-se la importància de connectar amb la naturalesa, la funció de l’espai públic i fins i tot el lloc on volen viure. El retorn a l’aire lliure també està vinculat al tancament forçat de gimnasos i espais on exercitar-se.
Fer una ruta per camins pròxims, sortir amb bicicleta o organitzar un partit de pàdel ‘outdoor’, a més de ser bones opcions per mantenir-se en forma, s’han convertit en bones oportunitats per socialitzar. L’aire lliure també ofereix la seva pròpia versió quant a trobades més sedentàries, en relació amb les terrasses de bars i restaurants, aptes per trobar-se amb amics i prendre el sol. Tot això en un horari més europeïtzat, ja que hem hagut d’avançar les nostres sortides i activitats per donar compliment al límit que marca el toc de queda.
Millora de la higiene
Aquest virus ha demostrat que els nostres hàbits d’higiene personal podien millorar. Tot i que al principi van ser durs, els mesos de convivència amb les mascaretes, el gel hidroalcohòlic, el desinfectant per a la llar i el sabó per a les mans han posat la salut al centre de les nostres prioritats i, per tant, de les nostres rutines. També a través de petits gestos, com esternudar a la part interna del colze o ser conscient de no tocar-se els ulls o la boca amb les mans brutes, costums que fins ara no s’havien tingut en compte i que no obstant són necessaris per a la contenció del virus.
Han sigut mesos d’adaptació i de molt aprenentatge. I tot i que ningú sap del cert què passarà quan arribi la immunitat grupal, tot apunta que alguns d’aquests costums marcaran una època.
