Què és el model AICP? Tradicionalment, a l'exercici de les professions sanitàries, s'han identificat erròniament dues figures principals: l'expert i el pacient, qui sap i qui no sap, qui cuida i qui és cuidat, i sembla que el primer ha d'estar per sobre de l'altre. El fisioterapeuta (o infermera, metgessa, terapeuta ocupacional, etc.), expert en el seu camp, valora i programa allò que els protocols, l'experiència i/o l'evidència científica aconsellen que s'ha de fer en cada cas i, fins ara, l'usuari/client feia allò que se li demanava sense posar gaires traves.
Però, tenint en compte que les persones son molt més que un cos que pot necessitar una reparació o un ajustament en un moment donat, hem tingut en compte les necessitats bio-psico-socials de la persona? coneixem les seves rutines, costums i preferències per interferir el mínim possible en el seu dia a dia? Aprofitem les seves activitats normals per afavorir el tractament? Propiciem, tenint en compte la multidimensionalitat de la persona, una adherència terapèutica que garanteixi el bon fi del programa rehabilitador?
L'aplicació del model AICP suposa una sèrie de canvis on la persona atesa, protagonista principal de la seva pròpia vida, és informada i es deixa aconsellar però sempre té la darrera paraula, directa o indirectament, sobre allò que es farà, sigui quin sigui el seu estat bio-psico-social.
Aquest canvi de paradigma del model purament assistencial i paternalista a aquell que posa a la persona com a centre de l'atenció, ha suposat un canvi de mirada, cultura, mentalitat i filosofia, i la necessitat de tenir en compte que som éssers multidimensionals. Tots tenim una història de vida i unes necessitats canviants que els professionals hem de conèixer i adaptar-nos si realment volem ajudar a la persona per augmentar la seva qualitat de vida. Cal tenir en compte que la percepció de qualitat de vida és subjectiva i que mai serà igual per tothom.
I doncs, què hem de fer ara els professionals?
És bàsic conèixer a la persona. Com ha estat la seva vida? Quins interessos té/ha tingut? A quines expectatives, il·lusions, projectes vol dedicar el seu temps? Què està disposada a fer per mantenir i/o millorar la seva salut o funcionalitat? Un cop sapiguem tot això, mitjançant la persona o els seus familiars podrem, sempre en consens amb ella, establir uns objectius realistes i que facin comunió amb allò que pensem que necessita, allò que ella vol i allò que està disposada a fer per tenir la millor percepció de qualitat sobre la seva vida. L'objectiu és que aquells que cuidem es trobin bé (com a mínim que no pateixin), siguin el més feliços possible, i els assessorem, ajudem i acompanyem.
Per això, tu tires, nosaltres et fem costat!
Per a més informació:
Rafa Tejada Palacios
Fisioterapèuta a Ibada
Residència a Navarcles i Castellgalí
