Zona de confort és un tòpic que s'utilitza sovint i malament. No utilitzo gaire aquesta frase en les meves sessions per por a provocar el contrari del que vull aconseguir. El tòpic vol expressar que «per obtenir un resultat diferent, has de fer les coses d'una altra manera». No corregiré ni la coma a l'autor d'aquesta frase, Einstein. El problema és que confonem rutina, resultat, confort, esforç i patiment.
El significat de la paraula confort en un context de canvi és relatiu. Quan una corredora entrena la marató, la seva zona de confort no es troba al sofà de casa, ans al contrari, la viu en l'esforç i suor diaris i en imaginar un millor resultat en la competició. Em pots dir que si no s'exigeix a si mateixa superar els seus límits, no aconseguirà un canvi en el rendiment. És cert, però no cal que surti de la seva zona de confort perquè ja ha incorporat el seu entrenament com una activitat agradable, positiva i fins i tot necessària, que la troba a faltar quan no la pot desenvolupar.
«Path to Everest»
«Path to Everest» Em va impressionar el documental «Path to Everest», protagonitzat per l'alpinista Kilian Jornet en el qual declara que ja s'estava preparant als 3 anys per aconseguir aquesta increïble gesta. Sembla que durant tota la seva vida en Killian ha intentat quedar-se a la seva zona de confort, que és córrer per les muntanyes i aquest ha estat un factor clau del seu èxit.
He participat en l'èxit de professionals en diferents sectors i observo un comú denominador en els que han satisfet els seus desitjos: que s'ho «passen bé» preparant-se, superant les dificultats. És a dir, han aconseguit convertir el camí al seu èxit en una zona de pas confortable.
Un altre paradigma radicalment oposat seria el de «La letra con sangre entra», frase popularitzada a partir d'una pintura de Goya en la qual el geni aragonès descriu una escena on el mestre castiga a un alumne amb les natges a l'aire. És una dura crítica al sistema educatiu de finals de segle XVIII basat en el càstig, o potser podríem dir en treure de la zona de confort als alumnes?
D'acord, ara he exagerat. Però creu-me, si vols ajudar a algú, si us plau, inicia l'acompanyament des de l'emoció del repte, el joc, la passió, fes que se senti confortable en el camí, no el colpegis d'entrada amb l'amenaça d'anar a un lloc desconegut i perillós, fora de la seva zona de confort.
Camí confortable
Camí confortable Els millors entrenadors i coaches tenen l'habilitat de traçar reptes i nous hàbits saludables ampliant les zones de confort dels seus jugadors o bé dels seus clients perquè puguin gaudir del camí i al mateix temps fer-lo sostenible.
Allen Car, L'autor del llibre «Deixar de fumar és fàcil si saps com», va ajudar a més de 10 milions de persones addictes al tabac a deixar de fumar sense patiment, a mi també, ara ja fa quinze anys. Car predicava: «Fumar pot ser un plaer efímer, passatger i momentani, però deixar de fumar és una satisfacció plena, permanent en el temps».
Recordo amb agraïment infinit que el seu llibre em va preparar per trobar la meva veritable zona de confort, a canviar des del gaudi. Fins al moment em preparava a vèncer l'addicció amb patiment. Aquest llibre de color verd em va fer sentir la síndrome d'abstinència com un senyal agradable que em recordava que ja no tornaria a fumar mai més. Prova-ho: intenta no sortir de la teva zona de confort, àdhuc fes-la més gran i poderosa encara incloent-hi els teus valors i els teus somnis i gaudeix-la més que mai.
Per a més informació:
Eduard Ramos
COACH
