30 de abril de 2021
30.04.2021
Regió7
SALUT MENTAL

La primària remunta el diagnòstic de malalties cròniques com la hipertensió

L'objectiu és recuperar el seguiment d'aquestes patologies aquest any 2021 Les visites presencials als CAP s'apropen a la meitat després de reduir-se dràsticament ara fa un any per la pandèmia de la covid

29.04.2021 | 19:27
La infermera Sònia Cabrera, del CAP Vinyets de Sant Boi de Llobregat, pren el pols a un pacient crònic. 24 de març del 2021

Diabetis, hipertensió o hipercolesterolèmia més descompensades. Aquesta és la situació amb què es troben els professionals de la primària que atenen pacients crònics un any després de l'esclat de la covid-19. Albert Boada, de l'Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut, reconeix que en els propers mesos han de millorar el control d'aquests pacients i preveu que necessitaran tot aquest any per aconseguir-ho. El nombre de nous diagnòstics sí que pràcticament s'ha recuperat, segons el CatSalut, després de caure l'any passat. La baixada va ser fins a un 40%. Les visites presencials als CAP representen la meitat després de reduir-se dràsticament.

«Ens hem adonat que els pacients amb malalties cròniques estan pitjor controlats», constata la infermera i adjunta a la direcció del CAP Vinyets de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Isabel García. Els professionals de la primària van veure de seguida que calia recuperar les visites al CAP després que la presencialitat passés de representar més del 80% abans de la pandèmia a esfondrar-se al 56% el març -el coronavirus esclata a mitjan d'aquest mes-, al 25% a l'abril i al 29%, al maig. Un dels principals objectius era diagnosticar les malalties que la covid-19 estava amagant.

Menys diagnòstics i pitjor seguiment

Albert Boada, de l'Àrea Assistencial del CatSalut, admet que durant els primers mesos de la pandèmia «van baixar molt» els diagnòstics de les malalties, però assenyala que ara s'han recuperat i es troben pràcticament al mateix nivell d'abans de la pandèmia. On hi ha un camp de millora, diu, és en el control dels pacients crònics.

«De mica en mica es va recuperant aquest seguiment però pensem que és on hem de treballar més en el futur pròxim. Estem demanant un esforç suplementari més a les infermeres i els metges de família per millorar el control dels pacients crònics», afirma Boada, que confia que es pugui recuperar el seguiment dels pacients crònics que hi havia abans de la pandèmia al llarg del 2021, si bé estarà molt condicionat a l'evolució de la covid-19.

La infradetecció: «Una foto dramàtica»

«Els dispositius sanitaris han prioritzat l'atenció a la covid-19 i això ha produït un efecte de desplaçament de qualsevol altra patologia aguda o crònica. No ens n'hem oblidat, però han quedat desplaçades i això ha provocat una infradetecció i un infraregistre», destaca el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, que també és director de recerca del Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre (CAPSBE).

Aquest consorci ha impulsat una recerca sobre el diagnòstic de malalties durant la pandèmia. L'estudi es va fer en una àrea sanitària al centre de Barcelona d'uns 100.000 habitants, de manera que els resultats no són extrapolables al conjunt de Catalunya, però sí que en són molt representatius, assenyala. El que van fer els investigadors va ser comparar la incidència d'un conjunt de 25 malalties durant el 2020 amb la mitjana dels darrers tres anys, del 2017 al 2020.

Segons aquesta recerca, el 2020 es van diagnosticar aproximadament entre un 35% i un 40% menys de malalties cardiovasculars; diabetis; hipertensió arterial; malaltia renal crònica; hipercolesterolèmia i malaltia isquèmica coronària. La reducció encara és més pronunciada, d'entre el 40% i el 50%, en la malaltia pulmonar obstructiva crònica; hiperplàsia prostàtica; osteoporosi i hipertiroïdisme. L'estudi també es fixa en l'infradiagnòstic del càncer, amb percentatges més variables segons el tipus, així com patologies de salut mental, amb importants infraregistres, ja abans de la covid-19 en aquest cas.

«És una foto dramàtica, perquè hem deixat de diagnosticar moltes patologies a l'atenció primària i probablement també als hospitals», adverteix Sisó. Amb tot, el president de la CAMFiC es mostra confiat que els CAP sabran recuperar aquest seguiment.

Visites presencials i virtuals

Les visites presencials al CAP representen ara entre un 45% i un 50% de les que es fan a la primària. A partir del juny, es va anar recuperant la presencialitat tot i les noves onades que hi ha hagut, però encara no representa més de la meitat de les visites, com voldria el CatSalut. L'objectiu és arribar al 60%. Ara bé, els nivells de presencialitat no tornaran a ser als d'abans de la pandèmia i el CatSalut calcula que al voltant del 20% de les visites que abans es feien als CAP es mantindran com a telemàtiques o telefòniques.

«Hem de recuperar la presencialitat fins on creguem que aporta valor. Segurament és una mica més del que estem fent ara, però hem vist que hi ha visites que es poden fer telemàtiques. Per exemple, per demanar una prova, no cal que vingui el pacient al CAP. Això aporta valor al procés i permet alliberar espais, de manera que tothom guanya, el pacient i el professional», destaca Boada, que deixa clar que els CAP «no deixen de visitar les persones que necessiten ser visitades presencialment».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...