A l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona han crescut un 47% les urgències de salut mental en adolescents durant el primer trimestre d’enguany en comparació al mateix període del 2020. Els especialistes ho atribueixen a l’impacte que les restriccions de la covid han tingut en els joves, els quals s’han sotmès a diversos factors d’estrés durant l’últim any. Això, afegit a què ha disminuit l’accés a «pilars bàsics» que regulen la conducta –com l’escola i les relacions socials-, ha fet debutar nombrosos trastorns mentals. Els trastorns alimentaris i els intents autolesius han estat les urgències que més han crescut. Per frenar l’augment, els experts reclamen reforçar la prevenció.

L’hospital ha constatat un augment de les visites a urgències per salut mental d’un 47%, amb una mitjana d’edat de 15 anys. Els expecialistes matisen que part d’aquest augment correspon a joves que han deixat d’anar al seu CAP per accedir directament a l’hospital. Tot i això, a grans trets identifiquen un creixement general de les consultes, i asseguren que és extrapolable a tot Catalunya.

Trastorns alimentaris i autolesions

En el cas dels trastorns de conducta alimentària –anorèxia, bulímia o afartament-, el centre ha vist com les consultes han crescut un 25% en el període de desembre 2020 a febrer 2021 en comparació al mateix trimestre de l’any anterior. Pel que fa a les derivacions de casos urgents, s’han duplicat.

Una de les hipòtesis dels especialistes és que el confinament va fer augmentar la preocupació per tenir una vida saludable, alhora que els joves van tenir més accés a les xarxes socials, amb la conseqüent influència negativa sobre els ideals de bellesa i un major risc de recaiguda en pacients vulnerables. Entre els pacients atesos per aquests trastorns, 9 de cada 10 són noies.

Pel que fa als casos de comportaments autolesius, a Sant Joan de Deu han passat d’atendre 101 joves ara fa un any a rebre 206 visites durant el primer trimestre d’aquest 2021. Els experts apunten que majoritàriament són lesions de caràcter lleu, i atribueixen el creixement a les dificultats per canalitzar certes emocions provocades pel confinament i desconfinament. Avisen que són conductes amb un risc de contagi molt elevat i ho assenyalen com a repte a abordar des de la comunitat educativa.

Tant en els casos de trastorn alimentari com en les conductes autolesives, els especialistes han remarcat la importància de detectar senyals d’alerta en els joves abans que es desenvolupi la malaltia. En la mateixa línia, els experts han assenyalat l’ús excessiu de les noves tecnologies com a possible detonant dels canvis de conducte i futures malalties vinculades a la salut mental. En aquest sentit, han fet una crida a les famílies a detectar si hi ha usos abusius.

Segons els especialistes, els joves van quedar exposats a una situació d’estrès intens durant el confinament estricte, un escenari que no es va resoldre amb la desescalada, sinó que va sumar altres elements estressants. «Cal tenir en compte casos de dificultats socioeconòmiques familiars, traumes, o dols que no es van resoldre bé», ha posat com a exemple. Aquest entorn, sumat a la falta de «pilars bàsics», com l’escola i les relacions socials, van fer «saltar» el sistema cerebral de molts joves.