Quan es mor un familiar solen aparèixer molts dubtes. Quins papers cal tramitar? Qui ens pot ajudar?
Les funeràries solen oferir el servei jurídic per tramitar l’herència amb alguna assessoria col·laboradora, i d’entrada ja et solen donar la possibilitat d’obtenir el Certificat d’últimes voluntats i d’assegurances de vida. Tanmateix, és recomanable mirar alternatives i comparar costos d’aquests serveis.
Un cop es disposa del Certificat, podrem saber si el difunt havia atorgat testament, o en cas contrari, si cal tramitar una declaració d’hereus (en aquest cas caldrà anar al notari per tal que declari qui són els familiars que tindran la condició d’hereus per proximitat de parentiu). Si hi ha fills, la designació d’hereus és fàcil; en canvi en els casos en què la persona mor sense descendents, ni parella, ni pares vius, cal estudiar bé qui seran els successors: germans del difunt, nebots...
Els hereus, ja siguin els designats en el testament, o bé els legals determinats pel notari, podran llavors procedir a l’acceptació de l’herència. Per fer-ho, s’ha hagut d’esbrinar abans quins son els béns propietat del causant (difunt), i també els deutes que podia tenir. Confeccionat aquest inventari d’actiu i passiu, i amb l’acceptació de l’herència feta (en cas que no hi hagi béns immobles es pot fer sense haver de passar pel notari), caldrà autoliquidar l’Impost de Successions i Donacions. I en cas d’haver-hi béns immobles urbans, liquidar també les plusvàlues municipals (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana), i portar l’escriptura d’acceptació d’herència al Registre de la Propietat.
La llegítima
A Catalunya, els fills o descendents del difunt tenen dret a la llegítima en cas que el testament no els hagi declarat hereus. També tenen dret a llegítima els progenitors quan la persona que ha mort no té descendents que l’hagin sobreviscut.
La quantia de la llegítima és una quarta part del valor total de l’herència, i de tots els béns que el difunt hagi donat en vida, durant els últims deu anys abans de la mort.
El termini per reclamar-la és de deu anys des de la mort del causant (difunt).
El testador pot haver ordenat llegats a favor d’aquests legitimaris en pagament de la llegítima. En aquest cas, si els béns objecte d’aquest llegat tenen un valor superior al què correspon per llegítima es fan seu l’excés. I si el valor és inferior, el legitimari pot reclamar la diferència com a suplement de llegítima.
El tema de les herències és complex i és molt recomanable comptar amb un bon assessorament legal abans de fer cap pas. A Bufet Matamala, advocats, t’ajudem i et posem les coses més fàcils en moments tant complicats.
