Una intervenció centrada en l’activitat física, els consells sobre la dieta mediterrània, la revisió de la polimedicació i l’avaluació de les necessitats socials pot evitar o revertir la progressió de les persones grans no fràgils a un estat de fragilitat. A més, aquesta actuació millora la capacitat funcional i cognitiva i redueix l’ús de recursos sociosanitaris.
Aquests són els resultats que mostra un estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) fet abans de la pandèmia, en què van participar 200 persones majors de 80 anys i que eren usuàries d’un centre d’atenció primària urbà.
Entre els majors de 65 anys, la fragilitat té una prevalença del 27 per cent a l’Estat espanyol i la pre-fragilitat, del 50,9 per cent. Ambdues situacions augmenten amb l’edat i són més freqüents en dones.
La mitjana d’edat dels participants en l’estudi va ser de 84,5 anys i el 64,5% van ser dones. Es van fer dos grups aleatòriament: un va rebre el tractament habitual que es dona als CAPs i l’altre va participar en una intervenció interdisciplinària i multifactorial durant sis mesos.
En aquest darrer cas, es va fer un programa d’exercici físic de nou sessions dirigit per una metgessa i una infermera familiar i comunitària, amb instruccions i recomanacions per fer exercicis a la llar, com caminar tres o més dies entre mitja hora i una hora. Es va organitzar també una sessió de grup sobre dieta mediterrània i assessorament individual sobre canvis nutricionals.
A més, es va valorar la prescripció inadequada de les persones participants del grup d’intervenció amb polifarmàcia. Finalment, es va fer una revisió de les condicions personals i de la llar, així com de les necessitats de suport per part de la treballadora social.
Els dos grups es van valorar al cap d’un any i la fragilitat va ser menor al grup d’intervenció. L’estudi revela que ser dona i vídua s’associa a un major risc de progressió de la fragilitat. Es va observar també que un 14,1% dels participants del grup d’intervenció van passar de ser considerats pre-fràgils a no complir cap criteri de fragilitat, situant-se en la robustesa. En canvi, en el grup de control es va donar aquest fet en un 1,1 per cent dels casos. Entre les persones del grup d’intervenció va millorar també l’estat funcional i nutricional, l’adherència a la dieta mediterrània, la qualitat de vida i la mobilitat. «Aquesta intervenció és fàcilment transferible a la pràctica clínica i l’evidència dels seus efectes beneficiosos, a curt i llarg termini, per a persones fràgils i ancians aconsella la seva priorització en l’àmbit de l’atenció primària com a estratègia per a un envelliment saludable i la reducció de riscos», ha afirmat la metgessa de la CAMFiC Laia Gené.
Més persones centenàries
El nombre de persones centenàries a Catalunya pràcticament s’ha duplicat en deu anys. L’increment de l’esperança de vida i l’arribada a edats avançades de generacions cada vegada més nombroses ha fet créixer el col·lectiu. Segons les últimes dades de l’Idescat, el nombre de centenaris ha passat de 1.105 persones el 2009 a 2.100 persones el 2019. Les dones representen el 83,1% de la població centenària, mentre que els homes són el 16,9%.
