Un estudi ha posat en relleu la necessitat de crear un registre unificat i oficial del número de persones que viuen en situacions de soledat no desitjada, problemàtica que pateixen sobretot les persones grans. L’informe de l’Observatori Ciutats que Cuiden analitza la repercussió de la soledat no desitjada als mitjans de comunicació per descriure l’impacte que té en l’envelliment. L’estudi conclou que hi ha «poques dades oficials» que ofereixin una imatge de les persones grans que viuen en situacions de soledat no desitjada i de les que moren en aquesta situació. Els investigadors remarquen la importància de la resposta de les institucions per oferir suport a aquestes situacions.

L’informe conclou que, si bé hi ha estudis que ofereixen dades sobre les persones grans que viuen en soledat, aquests es refereixen, sobretot, a percentatges de llars unipersonals habitades per majors de 65 anys, com l’Enquesta Contínua de Llars de l’INE. Els investigadors remarquen que hi ha poques dades oficials que ofereixin una imatge de les persones grans que viuen en situacions de soledat no desitjada i de les que moren en aquesta situació.

Per exemple, l’estudi posa de relleu que, en l’àmbit judicial, els registres de morts no indiquen si el cadàver ha estat trobat mort en soledat, sinó que es limiten a recollir les causes de la defunció. D’altra banda, els registres dels serveis de seguretat, com policia i Bombers, tenen dades de les intervencions realitzades en domicilis i dels cadàvers trobats, però cap detall sobre la situació de la persona morta.

El treball desenvolupat per l’Observatori Ciutats que Cuiden -impulsat per la Fundació Mémora i en col·laboració amb la Fundació ‘la Caixa’- analitza diverses publicacions a mitjans de comunicació sobre la soledat no desitjada des del setembre del 2019 fins a l’octubre del 2020.

Concretament, de les 187 publicacions estudiades, el 52,4% són articles dedicats a parlar sobre la soledat, les causes, conseqüències i percentatges de persones grans que viuen soles. D’altra banda, els que ofereixen notícies sobre la troballa de persones grans mortes soles al seu domicili representen el 9,6% dels articles. Finalment, el 38% refereixen plans i intervencions o propostes d’actuació que s’implementen en diferents punts del país.

L’informe subratlla que la soledat no desitjada s’ha d’abordar com un problema social i de salut pública, especialment en un context en què la crisi sanitària de la covid-19 està endurint aquesta problemàtica. Diversos experts assenyalen que per mantenir fora de perill la gent gran, se’ls està privant d’elements per pal·liar la solitud, com la companyia, el contacte amb altres persones i la socialització. L’estudi també subratlla que la soledat no desitjada té un impacte negatiu en la salut de les persones grans. S’associa a una pitjor qualitat de vida, pitjor salut física i mental, i major risc de mortalitat.