La música en les persones grans ajuda a alliberar tot un torrent de memòries. És una de les raons per les quals la musicoteràpia és un tractament molt eficaç en persones grans amb determinades malalties o trastorns. Actualment s’utilitzen tècniques de musicoteràpia neurològica en el tractament de pacients amb diferents malalties: Parkinson, Huntington, Alzheimer, autisme, traumatisme cerebral, apoplèxia, etc.
En les persones amb Parkinson, el treball amb patrons rítmics regulars i constants millora les funcions motores, ja que el ritme actua com a estabilitzador extern que fa que el cervell controli el moviment.
En les persones grans amb demència, la musicoteràpia millora la qualitat de vida de les persones que la sofreixen:
- En les fases lleus i moderades, la música contribueix a preservar les capacitats cognitives i funcionals (llenguatge, atenció, memòria) i retarda la dependència.
- En les fases moderades i avançades, la música permet a la persona desviar el focus d’atenció dels estímuls que no és capaç d’interpretar cap a un estímul que té sentit i, per tant, que exerceix un efecte calmant de l’ansietat. D’aquesta manera, la música ajuda a reduir alguns símptomes conductuals de la demència, com l’agressivitat física i verbal.
- En un estadi avançat de la demència, encara que la persona ha perdut la capacitat de processar el llenguatge, encara manté la capacitat de processar la música, i així la música es converteix en una via importantíssima per connectar-se amb la mateixa identitat i per comunicar-se amb l’entorn, amb els seus cuidadors, activant la memòria biogràfica i les emocions associades a aquella música i facilitant la col·laboració en les activitats bàsiques com l’alimentació o la higiene.
