La millora en el tractament de les malalties i la qualitat de vida fa que augmenti l’esperança de vida i sorgeixi la preocupació al voltant de si mantindrem sempre les nostres facultats intel·lectuals, o si les anirem perdent amb el pas del temps, fins al punt en que no puguem decidir sobre la nostra persona o els nostres béns.

Arribat el cas, el Codi Civil de Catalunya estableix diverses figures de protecció de les persones que es troben en aquesta situació, en funció del seu grau d’autonomia personal i en la presa de decisions. Aquestes funcions de protecció les fan aquelles persones o institucions que es determinen judicialment, tenint en compte les circumstàncies personals de les persones a protegir (habitualment són els parents més propers, però no necessàriament).

Les principals figures de protecció que contempla la legislació catalana, centrant-nos en el cas de les persones grans, a banda d’altres de caràcter provisional, són les següents de major a menor grau de protecció:

  • La tutela: Quan les persones han perdut completament la capacitat de governar-se per sí mateixes. Es substitueix en gran mesura la voluntat de la persona sotmesa a tutela, per la del tutor/a, per bé que per a alguns actes, es requerirà també l’autorització judicial.
  • La curatela: Quan es considera que la pèrdua de facultats no té grau suficient per designar tutor/a, de manera que la persona que exerceixen la curatela no té la representació total de la persona protegida, sinó que només en complementa la capacitat en determinats aspectes, normalment patrimonials.
  • L’assistència: La diferència amb les anteriors és la major intervenció de la persona protegida, atès que en aquest cas no es tracta de substituir o complementar la capacitat, sinó d’acompanyar o assistir la persona en determinats actes com operacions al banc o signatura de contractes, que no seran vàlids sense la intervenció d’aquesta persona.

L’establiment d’aquestes figures no és voluntari, sinó que es fa imprescindible perquè la persona amb disminució o pèrdua de les capacitats intel·lectuals, ha perdut la capacitat per exemple per comprendre i signar contractes o decidir tractaments mèdics, o el seu lloc de residència.

Comporta un trasbals i, perquè no dir-ho, un cost per a les famílies i persones properes, tant econòmic com personal, i sovint no hi ha prou mecanismes per conèixer o respectar la voluntat de la persona amb pèrdua de capacitat, com seria desitjable.

Com preparar-se si arriba el cas

Cal afrontar la possibilitat de pèrdua de les nostres capacitats intel·lectuals, preparar-nos legalment en allò que estigui a les nostres mans, i prendre les nostres pròpies decisions mentre podem. A banda d’assessorar-nos sobre la millor organització del patrimoni des del punt de vista legal i fiscal, la llei preveu varies eines:

  • Poder preventiu: El podem deixar signat en previsió de pèrdua sobrevinguda de les nostres capacitats físiques o intel·lectuals. Designem quina és la persona/es que actuaran en nom nostre. L’utilitat més gran és que si aquest poder existeix, arribat el cas, no caldrà que ens nomenin un tutor judicialment.

Qüestions personals que no pot fer la persona apoderada

  • El testament. Deixem ordenat el destí dels nostres béns pel dia que faltem.
  • El document de voluntats anticipades. Establim les instruccions per fer actes i tractaments mèdics, si en algun moment no podem decidir per nosaltres mateixos. Per exemple, si volem que se’ns mantingui en vida de forma artificial quan ja no hi ha possibilitat de recuperació, si volem fer donació d’òrgans, quines persones són les designades per prendre la decisió per nosaltres...
  • La delació voluntària de la nostra tutela. Document on podem deixar designada la persona o institució que volem que exerceixi la tutela en cas d’incapacitació, per tal que sigui nomenada en cas d’arribar la situació en que es faci necessari el nomenament de tutor/a. Amb aquest document evitem que sigui designada una altra persona en el procés judicial.

Són documents que convé signar-los davant de notari/a mentre estem en plenes facultats per decidir el seu contingut, tenint en compte que es poden anar modificant en funció de les circumstàncies. Cal tractar aquests assumptes amb naturalitat. Deixar fets aquests documents ens dona la tranquil·litat de prendre les nostres pròpies decisions degudament assessorats, i que es tindran en compte quan ja no ho puguem fer.