Un estudi dirigit per investigadors del Centre Oncològic MD Anderson de la Universitat de Texas (EUA) ha trobat «una relació significativa» entre els fàrmacs reductors del colesterol, coneguts de forma comuna com a estatines, i les taxes de supervivència de les pacients amb càncer de mama triple negatiu.

No és la primera vegada que un estudi vincula estatines i càncer; el treball que ara es publica a la revista Cancer amb uns resultats que necessiten més investigació, amplia els coneixements, en concret, sobre la relació entre l’ús d’aquests fàrmacs i el càncer de mama triple negatiu.

Segons els seus autors, és el primer «amb el potencial adequat» per investigar el vincle entre estatines i el subtipus de càncer de mama agressiu.

Kevin Nead, que ha dirigit la investigació, explica en una nota que ja hi ha un cos de literatura sobre les estatines i el càncer de mama, però «els resultats han sigut inconsistents». Segons el seu parer, les investigacions anteriors han considerat el càncer de mama com una sola malaltia, però «sabem que hi ha molts subtipus de càncer de mama i volíem centrar la nostra investigació en aquesta forma particularment agressiva de càncer de mama que té limitades opcions de tractament eficaces».

Atès que les estatines són de baix cost, de fàcil accés i tenen efectes secundaris mínims, «això podria tenir un impacte important en els resultats d’aquesta agressiva malaltia», assenyalen els autors, tot i que adverteixen que encara són necessaris assajos prospectius per validar els resultats.

El càncer de mama triple negatiu és una malaltia agressiva que representa aproximadament entre el 10% i el 20% dels diagnòstics de càncer de mama. Triple negatiu significa que el càncer de mama no té receptors d’estrogen o progesterona ni positivitat per a HER2, que són els tres receptors més comuns d’aquesta malaltia. Aquesta combinació dona lloc a un càncer de mama agressiu amb opcions de tractament limitades, ja que hi ha pocs receptors a què adreçar-se activament amb les teràpies que hi ha, indica el comunicat de la Universitat de Texas.

L’estudi retrospectiu va incloure dades de 23.192 dones de més de 66 anys amb càncer de mama en estadi I-III; d’aquest grup, 2.281 eren usuàries incidentals d’estatines, cosa que significa que van començar a prendre-les l’any següent al diagnòstic del càncer de mama.

L’inici del tractament amb estatines en els dotze mesos posteriors al diagnòstic del càncer de mama es va associar amb un benefici en la supervivència en general i la supervivència específica del càncer de mama, cosa que apunta que aquests fàrmacs poden tenir un paper en determinades pacients amb aquesta patologia.

L’anàlisi segons l’estadi del càncer de mama va suggerir que l’associació de l’ús incidental d’estatines amb la millora dels resultats pot ser més gran en les dones amb triple negatiu en estadi primerenc.

Quan es va examinar la intensitat de les estatines, l’ús d’aquestes d’alta intensitat va tenir l’efecte més gran sobre la supervivència global entre les dones amb aquest càncer.«Sabem que les estatines disminueixen la divisió cel·lular del càncer de mama i augmenten la mort cel·lular», assenyala Nead: «El nostre estudi demostra que hi ha una associació entre aquestes i la millora dels resultats en el càncer triple negatiu, i ha arribat el moment d’aprofundir en aquesta idea en un assaig prospectiu».