Ara que ha tornat un nou setembre, us proposem seure davant d’un riu. Si convé us el podeu imaginar. Aturar un moment els futurs projectes, parar activitats, esperar una mica l’inici del viatge. No massa estona, seure davant les aigües que el riu fa baixar entre les seves dues vores. Deixar-nos bressolar per la música dels meandre des d’on observem. Aquesta petita pausa ens agradaria que fos una referència per quan el ritme dels vostres dies sigui ple de vertigen.
Un cop passat l’estiu tot torna a les rutines i dinàmiques que sovint ens fan anar tot el dia de corcoll. Però la rutina i les dinàmiques són necessàries, tant com les petites aturades.
Tornem al riu. Aquests dies un dels col·lectius que tornen al seu espai laboral són el/les mestres professors/es, monitors/es… Us proposem que aquesta aturada davant del riu sigui un moment de connexió amb vosaltres mateixos/es i amb la vostra tasca. Sense potser ser-ne conscients el vostre treball canvia i transforma el món. Sou uns barquers que acompanyeu persones d’un costat a l’altre del riu.
Tal com va descobrir Siddharta, fer creuar les aigües és una tasca bonica, senzilla i màgica. Des dels vostres espais de treball: aules, menjadors, tallers, poliesportius, tatamis o esplais esteu apunt pel viatge. Us desitgem molta sort, molts encerts, i també moments de calma.
