Cada any moren a l'Estat espanyol uns 3.000 nadons en la recta final de l’embaràs. Entre el 10 i el 20% dels embarassos acaben en un avortament espontani. Malgrat que les pèrdues gestacionals i perinatals són moltes, estan envoltades per un gran tabú. Un cop a l'any, el 15 d'octubre, el Dia Internacional de la mort gestacional, neonatal i de la infància primerenca, recorda i posa de nou en primer pla aquest problema.
La mort gestacional ocorre quan el fetus té més de 22 setmanes. En el cas que el nadó hagi mort entre les 28 setmanes de gestació i la primera setmana de vida es parla de mort perinatal.
El tabú de la pèrdua
Per aquesta raó, és comú que només es comparteixin les primeres setmanes d’embaràs amb el cercle més íntim i és freqüent sentir frases com «no diguis res fins als tres mesos». Però no compartir l’embaràs fins passat el primer trimestre el que fa és viure, en cas que n’hi hagi, el dol en soledat.
Acompanyar la pèrdua
El malson sol començar amb un «no hi ha batec» i, a partir d’aquell moment, és imprescindible que la família tingui una xarxa de suport i compti amb l’empatia i el tacte dels professionals.
L’impacte emocional és immesurable per a la mare i la família. En ocasions, és necessari passar per un part en què donarà a llum un nadó sense vida, fet que significa transitar un postpart i és necessari recuperar-se físicament també. Per a la recuperació emocional, pot ser necessari recórrer a un psicòleg o establir contacte amb un grup de suport.
La majoria de les pèrdues succeeixen abans de les 13 setmanes d’embaràs, però no tenen dret a baixa per maternitat fins als sis mesos. Per aquesta raó, Claudia Gómez, que ha passat per dues pèrdues, ha obert un Change.org per aconseguir que es reconegui la pèrdua gestacional i explica: «Les que hem passat per això, sabem que el dolor no és menys intens quan l’avortament es produeix abans. És urgent que es reguli sense un període arbitrari de temps, que es reconegui el dol físic i mental i que inclogui la parella, que també pateix».
En alguns cementiris catalans, com el d'Igualada, Rubí i Olot ja compten amb propostes per fer visibles aquestes pèrdues i que puguin descansar els cossos dels nounats. A Manresa, en el ple del 23 de setembre es va aprovar tenir-ne un. Solsona l'inaugurarà diumenge. I a llocs com Cardona i Sant Vicenç de Castellet també s'ha optat per habilitar un arbre dels records.
Unamanita, una associació sense ànim de lucre per al suport en la mort perinatal i neonatal, explica que des del 2013 qualsevol nadó que neix amb vida i mor al cap de pocs minuts pot ser registrat en el llibre de família. Abans de la modificació, la criatura havia de viure almenys 24 hores. Els nadons que moren a partir dels sis mesos de gestació poden ser registrats en el llibre ‘Lligall d’avortaments’ amb el seu nom, fins ara només es registraven amb un número i com a fetus femella o mascle.
Compartir-ho públicament
Trencar el tabú i parlar del dol gestacional és un camí imprescindible cap a l’acompanyament d’aquestes persones. Diferents personalitats han compartit amb els seus seguidors que han transitat un dol gestacional. El 2018 l’artista Paula Bonet explicava que havia patit dues pèrdues amb una foto acompanyada de la frase «autoretrat amb ascensor amb embrió amb cor aturat». El març del 2020 Anna Ortiz i Andrés Iniesta van compartir una carta al fill que havien perdut als vuit mesos de gestació feia sis anys. A finals de l’any passat, Chrissy Teigen va escriure una esquinçadora publicació en què explicava que havia perdut el tercer fill que esperava amb John Legend.
