Amb el canvi d'hora d'octubre, a les 3 de la matinada passen a ser les 2. Cada any passa el mateix: els rellotges es retarden una hora per allargar la llum del dia. N'hi ha que afirmen que aquest ajust afecta el ritme biològic, però hi ha poques evidències científiques sobre això.

Encara que avui en dia la gran majoria dels éssers humans hagin deixat de dependre de la llum natural per organitzar-se el dia, més de 70 països industrialitzats de tot el món -a excepció del Japó- canvien l'horari dues vegades l'any per "reduir el consum energètic global ", segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE).

La mesura es va adoptar per primera vegada durant la Gran Guerra del 1914 per estalviar carbó i es va reintroduir per esmorteir les conseqüències econòmiques de la crisi del petroli en la dècada dels 70. A Espanya va entrar en vigor el 1974. Així, el rellotge s'avança l'últim diumenge de març per allargar el dia i, al contrari, es retarda l'últim diumenge d'octubre per guanyar llum al matí.

Hi ha estudis científics que mesuren l'estalvi energètic que suposa. Altres investigacions valoren la seva influència en els infarts de miocardi i dels accidents laborals i vials, però els resultats són, fins ara, poc concloents. Els experts de l'Institut Nacional de Salut i Benestar de Finlàndia, que presta gran atenció a aquests temes, ho reconeixen: "Se sap poc sobre la influència del canvi horari en els cicles vigília-son".

Resultats poc concloents

Un equip d'investigació de l'organisme finlandès, liderat per Tuuli A. Lahti, va avaluar les conseqüències del canvi d'hora en la seguretat viària. Durant 27 anys van recollir dades per comparar els accidents de trànsit els dies anteriors i posteriors a l'ajust horari. Els resultats no van ser significatius. La conclusió és que no hi ha efectes provats sobre els sinistres en carretera ni a curt ni a llarg termini.

Per la seva banda, els suecs han estudiat la incidència dels infarts de miocardi durant els set dies posteriors al canvi horari a partir de dades del registre nacional. Els resultats, publicats a principis d'any a Sleep medicine, s'expressen amb cautela: "L'evidència limitada suggereix que aquests canvis tenen una influència a curt termini sobre el risc d'infart agut de miocardi".

On sí que hi ha consens és respecte a la seva influència en la falta de son. Aquesta afecta especialment als professionals que s'enfronten a situacions de risc. Als Estats Units, Christopher M. Barnes i el seu equip van afirmar alJournal of Applied Psychology que el dia posterior al canvi horari d'estiu hi havia més accidents laborals i eren més greus.

En aquest sentit, les dades del sector miner entre 1983 i 2006 van ser determinants: entre els treballadors que van dormir 40 minuts menys hi va haver un 5,7% més d'accidents. Els investigadors creuen que "aquest tipus de canvis horaris posen al treballador en una situació en què és més fàcil que es lesioni i que aquestes lesions siguin més severes, fins i tot acabin en mort".

Cada persona, un rellotge biològic

Un dels patrons oscil·latoris més evidents que afecta el rellotge biològic és el marcat pels cicles de llum i foscor que es deriven de la rotació de la Terra. Aquests dibuixen el cronotipus de cada persona i estableixen en quin moment del dia l'organisme està més actiu.

El doctor Thomas Kantermann va publicar a Current Biology que "el sistema circadià humà no s'ajusta a l'horari d'estiu", després de comprovar en 55.000 individus que el temps de son en els dies lliures -al marge de la dictadura dels horaris- no seguia el patró estival.

"Després del canvi horari de la primavera la durada del son disminueix entre 30 minuts i una hora", calcula el doctor Juan Antonio Madrid, del Laboratori de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia. Amb més precisió afegeix que "la reducció en l'eficiència del son és d'aproximadament un 10%".

Si es compara l'adaptació als dos canvis horaris anuals, el de tardor es tolera millor que el de primavera perquè "la tendència del rellotge biològic se sol retardar uns 30 minuts cada dia", per això l'ajust estival "comporta una major intensitat i durada dels trastorns de son ", diu el doctor Madrid.

"Passem de tenir un dia de 24 hores a tenir-lo de 23 i la pressió de la son és al matí", afirma la neurocientífica de la Universitat Autònoma de Madrid, la doctora Isabel de Andrés.

D'altra banda Xurxo Mariño, neurocientífic de la Universidade d'A Coruña, discrepa dels seus col·legues perquè, segons ell, "qualsevol pertorbació que es degui al canvi d'hora és realment molt petita". A tall d'exemple diu que "quedar-se una nit veient la tele dues hores més del normal ja suposa un canvi més gran".

La doctora De Andrés, per la seva banda, insisteix: "Fins que no ens adaptem al nou horari, el nostre rellotge intern ens demanarà anar a dormir una hora després que l'hora que marca el rellotge extern".

Desequilibris en el ritme biològic

Un canvi horari no és l'única causa que desajusta el nostre rellotge. N'hi ha altres que actuen amb més violència, com el jet lag després d'un vol transoceànic. També els canvis freqüents en els torns de treball. I, sobretot entre els més joves, "els caps de setmana sense dormir suposen una alteració del ritme circadiari i la privació del son", puntualitza De Andrés.

Des de Galícia, Mariño apunta que un canvi horari "probablement no afecti gaire si ho comparem amb la pertorbació permanent que suposa el nostre ritme de vida actual".

Això vol dir que potser el diumenge a la nit sigui més complicat agafar el son, i aixecar-se el dilluns al matí pot resultar més dur de l'habitual. Però segons Mariño, "l'organisme s'adapta ràpidament a aquests canvis i li costarà aixecar com qualsevol dia en què s'hagi hagut de despertar una hora abans del normal".