El debat sobre la tercera dosi de la vacuna anti-covid ja s’ha instal·lat a la societat. A Espanya, les persones d’entre 60 i 69 anys (5,2 milions a tot Espanya) i el personal sanitari rebran aquesta nova injecció, per tant, la pregunta sobre els efectes secundaris que pot provar la tercera dosi s’estén entre la població.

Israel, que reivindica que la dosi de reforç amb Pfizer li va permetre frenar una onada de contagis, és el país que més ha estudiat aquests efectes secundaris. Nadav Davidovitch, director de l’Escola de Salut Pública de la Universitat Ben-Gurion i assessor del Govern, ho té clar i trenca una llança en favor d’aquesta tercera dosi.

Els efectes secundaris de la injecció de reforç de Pfizer són «similars» als de la segona o primera dosi, per tant, «el seu benefici» és «molt més gran» que els possibles danys, «fins i tot per als joves», considera l’expert, que creu que l’experiència israeliana pot ser una referència per a altres països que encara no han seguit aquest camí.

En qualsevol cas, segons un estudi del Ministeri de Salut israelià publicat a ‘The New England Journal of Medicine’ els efectes secundaris patits per les persones que hi van participar van ser menors que amb la segona dosi. Reaccions al·lèrgiques greus, miocarditis i pericarditis són els efectes més greus, tot i que hi ha poc risc que apareguin. A més, n’hi pot haver d’altres com granissada, dolor al punt on s'ha rebut la injecció, cansament, mal de cap, dolor muscular, esgarrifances, dolor a les articulacions, febre, limfadenopatia, diarrea o vòmits, entre d’altres.

«Segura i eficaç»

L’Agència Europea de Medicaments (EMA) també afirma que la dosi de reforç de Pfizer és «segura i eficaç». Marco Cavaleri, cap d’Estratègia de Vacunació, remarca que la tercera injecció és «en general segura i pot generar una molt bona resposta immune», fins i tot més que la segona dosi.

L’EMA també ha aplaudit la dosi de reforç amb Moderna, per a població adulta general i entre sis i vuit mesos després de la segona injecció. Els efectes secundaris són similars als provocats per la segona, mentre que «el risc de malalties cardíaques inflamatòries» i altres efectes adversos (com cansament, cefalees, dolors musculars, febres i inflors localitzats) «s’estan controlant curosament».

De la mateixa manera, un grup d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que determinats grups de risc rebin una tercera dosi, tot i que l’organisme havia demanat a l’agost una moratòria per aquestes inoculacions.

Cada país europeu decideix sobre la tercera dosi (que a més es pot fer coincidir amb la vacuna de la grip) partint de diversos factors, com la disponibilitat, la situació epidemiològica i les dades «limitades» sobre la seguretat de la injecció de reforç (miocarditis, pericarditis i efectes secundaris poc habituals).

Vacunes testades

Fins al 30 de setembre passat, ja s'havien injectat 420 milions de dosis de Pfizer/BioNTech (Comirnaty), 68,7 milions de Moderna (Vaxzevria), 59,8 milions d’AstraZeneca (Spikevax) i 14,3 milions de la monodosi Janssen.

Del total d’injeccions administrades a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) –els 27 de la UE, Islàndia, Liechtenstein i Noruega–, sanitaris i pacients han comunicat més de 665.000 informes amb sospites d’efectes observats després de la vacunació, però no necessàriament causats per aquesta.

Hi ha 361.767 informes amb Pfizer, 199.999 amb Moderna, 80.486 amb AstraZeneca i 23.455 amb Janssen, etiquetats com a «informes de presumptes efectes secundaris» a l’EEE. Hi ha gairebé 7.000 informes de morts notificades.

Cada vacuna aprovada té un pla de control de seguretat, que exigeix a l’EMA vigilar els possibles efectes.