Keiko Fukuda forma part de les llegendes del judo japonès. Els seus mèrits són incomparables, va aconseguir superar totes les barreres i lleis absurdes que no permetien a les dones tenir la mateixa formació marcial que els homes.
Nascuda a Tòquio el 1913, va estudiar les arts de la cal·ligrafia (shodo), l’arranjament floral (ikebana) i la cerimònia del te (chanoyu o chado), que eren activitats típiques per a les dones en aquells temps. Però també va obtenir la llicenciatura en literatura japonesa de la Universitat Showa de la Dona. Tot i la seva educació tradicional, Fukuda es va sentir atreta pel judo.
El seu avi, Fukuda Hachinosuke, mestre samurai i de jujitsu, va tenir com a deixeble a Jigoro Kano, fundador del judo i l’escola Kodokan. Kano va convidar la jove Fukuda a estudiar judo, un gest inusual en aquell moment, i la Keiko va començar a fer judo. La seva mare i el seu germà van donar suport a aquella decisió, però es pensaven que seria una cosa transitòria de poc temps, i que, com la resta de dones, es casaria i es dedicaria a la família. Però no va ser així. Ella es va convertir en mestra de judo.
Jigoro Kano va morir jove i abans de fer-ho va demanar als seus estudiants que viatgessin pel món per ensenyar judo. Fukuda va ser l’única que ho va fer. Després de la guerra, va voltar pels diferents continents ensenyant judo i va fundar la seva escola a a San Francisco. A més, va publicar diversos llibres de judo.
Keiko Fukuda va ser un exemple de superació i constància, va ser la primera i única dona amb 10è Dan de judo. Va trencar les barreres del masclisme al judo japonès i va formar una gran quantitat de dones en judo. Dones que seguien la seva premissa «sigues forta, sigues amable, sigues bonica, en ment, cos i esperit».
