Les ungles ens avisen quan la nostra salut grinyola

Les ungles són un aliat fantàstic que ens indica si tot va bé o si patim algun problema de salut. La seva funció és protegir els teixits dels dits i estan formades per capes d’una proteïna anomenada queratina, que també és present en altres parts del cos, com els cabells i la pell. El color uniforme i llis indica que l’ungla de la mà o del peu està sana. Qualsevol canvi que puguem observar en la forma i el color pot significar que al nostre cos s'ha produït alguna alteració. Per això convé estar atents.

Ara que estan tan de moda les manicures permanents i semipermanents, també s’ha de triar bé a quin centre acudim i estar al cas de si els productes que s’utilitzen són curosos amb les nostres ungles. Clara Motos, farmacèutica especialista de dermofarmacia a Dosfarma, constata que, efectivament, «hi ha molts locals que s'hi dediquen i, per aquest motiu, el primer de tot és assegurar-nos de la professionalitat del personal, la qualitat dels productes i de la neteja i higiene dels estris». «En el cas de la manicura semipermanent –continua–, s’aplica l’esmalt sobre l’ungla natural i posteriorment s’eixuga amb un llum ultraviolat per aconseguir un acabat millor, més durador. Per a la permanent, es pot aplicar directament sobre l’ungla natural o fer-la sobre les ungles prèviament treballades en acrílic, porcellana o gel. Posteriorment, s’aplica l’esmalt triat i s’eixuga amb llum UV per fixar-lo i aconseguir més duresa. En els dos casos, la patologia més normal que se sol donar és l’al·lèrgia als acrilats, un producte que es troba a les ungles postisses i en els esmalts», explica l’experta.

Si els acrilats ens afecten, es poden debilitar les ungles i es trencaran de forma més fàcil i s’espellofaran. En aquests casos, però, cal tenir en compte que això no és símptoma d’un problema de salut. En canvi, hi ha altres alteracions freqüents que sí que cal tenir en compte:

1. Taques blanques

La leuconíquia, o l’aparició de taques blanques, es pot deure a múltiples factors. Quan són petites, solen ser totalment innòcues i és possible que hagin aparegut per un traumatisme o per la falta d’algun nutrient, com el zinc. Un petit cop pot produir una taca blanca. En general, es cura sola i desapareix quan l’ungla ha tornat a créixer completa, procés que triga entre sis o vuit mesos, o fins a 12 en el cas dels peus. O també es poden deure a la psoriasi, una malaltia crònica que afecta la pell i produeix descamacions i enrogiment (gairebé la meitat de les persones que la pateix també té psoriasi unguial, és a dir, a les ungles). 

2. Ungles corbades

La coiloníquia, o ungles en cullera, passa quan les vores de l’ungla es corben cap a dalt, fins al punt que el centre queda més enfonsat. Aquesta alteració es deu a diversos factors, com el dèficit de ferro o l’anèmia. Alhora, pot ser un símptoma d’algunes malalties renals, hepàtiques o relacionades amb la tiroide. Un exemple és l’hemocromatosi, una malaltia que fa que el cos absorbeixi massa ferro dels aliments.

3. Línies de Beau

Són solcs o clivelles que creuen l’ungla de banda a banda. Es produeixen quan s’interromp el creixement de l’ungla (per exemple, per un cop). També poden aparèixer en els casos de diabetis, especialment quan la malaltia no està ben controlada.

4. Ungles de Terry

L’ungla es torna d’un color blanc opac, tret per una petita línia rosada o marró a la punta. Apareixen en casos de diabetis mal controlades o per malalties del fetge o els ronyons.

5. Color groc

Es deuen a múltiples motius, com l’ús excessiu de cosmètics o esmalts, tot i que també poden amagar algun problema, com infeccions de fongs o fins i tot malalties pulmonars.

6. Acropàquia

Passa quan les puntes dels dits s’eixamplen i les ungles es corben al voltant, fent una forma semicircular. Són un símbol de malalties del fetge o els ronyons, tot i que també apareixen en persones amb sida.

7. Puntejades

Apareixen solcs, similars a petites marques d’un punxó. Són freqüents en les persones amb psoriasi, a qui els apareixen petits clots o, fins i tot, se’ls separa part de l’ungla del dit.

8. Hemorràgies en estella

Són petites hemorràgies en forma de línies vermelles i primes que s’estenen en la direcció en què creix l’ungla. Les causen algunes infeccions relacionades amb el cor, com l’endocarditis o la vasculitis.

9. Dits hipocràtics

Es tracta d’una alteració que, entre altres coses, fa que l’ungla es corbi cap a baix. Es relaciona amb malalties que afecten la quantitat d’oxigen a la sang; per exemple, el càncer de pulmó.

10. Trencadisses

Es tracta d’un dels problemes més freqüents i, en molts casos, es deu a factors externs fàcils de solucionar o evitar.

Les ungles trencadisses, per tant, són un dels problemes més freqüents. El sol provocar l’envelliment, falta de nutrients, com el zinc o el ferro, o de vitamines com la C (que els aporta força) i la D (brillantor). També es tornen fràgils si sempre recorrem a les manicures semipermanents i permanents. «L’ús freqüent d’esmalts i la llima que s’utilitza per treure’ls fa que les ungles vagin perdent part el seu gruix i, per tant, que es debilitin i fins i tot que es trenquin. Per això, el temps entre manicura i manicura depèn de l’estat i salut de les nostres ungles. S’haurà de valorar si l’esmaltatge és permanent o semipermanent, si la cutícula està ben hidratada i no hi ha cap tipus de patologia a l’ungla (fongs, ungla groga, trencadissa o molt fràgil). En funció de tot això caldrà establir un període de descans més o menys extens i fins i tot pot ser que no sigui necessari descansar», diu Clara Motos.

Evitar el toluè

Per no espatllar-les, la farmacèutica aconsella utilitzar esmalts sense toluè, una resina utilitzada en la seva fabricació que pot ser irritant i produir al·lèrgies cutànies i respiratòries. «Altres components a evitar són el formaldehid, la càmfora, el ftalat de diutil(DBP) i el níquel».

L’especialista explica que cada vegada s’utilitzen menys les acetones pures o rebaixades per retirar les ungles de gel o acrílic, en favor del torn (o llima elèctrica), que «agilita enormement el procés i s’evita l’aplicació d’alguns productes químics agressius a les ungles», afirma. Per a casa, Motos aconsella «les llimes de vidre o cartó» i evitar les metàl·liques, «més agressives».

Amb tot, el problema de les ungles trencadisses es pot revertir.

1. Portar-les curtes. Com més llargues siguin, més probabilitats tenim que es trenquin o s’estellin. A més, les ungles llargues promouen que s’hi acumulin microorganismes a sota.
2. Dieta rica en vitamines i minerals. «En moltes ocasions, incrementar la ingesta de vitamines i minerals soluciona el problema, igual que mantenir les mans ben hidratades i protegides de productes químics i de la humitat excessiva», afirma la també farmacèutica Carmen Desmonts Salazar. És important assegurar-nos una bona provisió de zinc (present al fetge, la carn vermella o les avellanes) i el ferro (en mariscos, espinacs i carns vermelles). També és necessària la vitamina C (bròcoli, pebrot vermell, kiwi, taronja...), la vitamina D (llum solar) i la vitamina E (un antioxidant present a les ametlles, les avellanes, les hortalisses de fulles verdes o els olis vegetals). Si fos necessari es pot augmentar la ingesta d’aquests nutrients amb algun suplement o complement alimentari.
3. No abusar dels esmalts. Les manicures permanents no necessàriament han d’afectar les ungles, només si es fan amb productes de mala qualitat. En aquest cas, els seus components químics dificulten la creació natural de la queratina. Si es nota que s’obren en capes o es dobleguen, el millor és evitar aquests productes i descansar algunes setmanes.
4. Utilitzar guants. Lleixius, detergents, acetona... Tots aquests productes debiliten les ungles si s’utilitzen amb regularitat. Per això, si es treballa amb químics és aconsellable utilitzar guants.
5. Evitar la humitat excessiva. Mantenir les ungles netes i seques és una de les claus per conservar-les fortes i sanes. Un excés d’aigua deteriora la cutícula i la làmina unguial (la superfície rosa) i les va ressecant. A més, la humitat facilita l’aparició de fongs i bacteris. Per això, el recomanable és deixar que les mans respirin periòdicament i no abusar dels guants i els mitjons. També és important eixugar-les bé després de rentar mans i peus.
6. Mantenir una bona hidratació. Utilitzar una crema hidratant de mans ajudarà a enfortir les ungles, mentre les endurirà, suavitzarà les cutícules i les mantindrà sanes. Aquest pas encara és més important en els mesos més freds, ja que les baixes temperatures ressequen molt la pell.