Un equip de professionals del CIMETIR, el Centre de Medicina de l’Esport, Traumatologia i Rehabilitació de la Clínica Sant Josep de Manresa, ha començat un assaig clínic amb pacients operats dels lligaments encreuats per comprovar l’eficàcia d’una nova tecnologia de neuromodulació no invasiva en la seva recuperació.

L’assaig clínic comptarà amb la participació d’una vuitantena de pacients operats pel traumatòleg i investigador principal de l’assaig, el doctor Jordi Puigdellívol. Aquests pacients es dividiran en tres grups diferenciats: uns rebran el tractament, que consisteix en la col·locació d’una sèrie d’elèctrodes i la modulació del sistema nerviós; d’altres el rebran en mode placebo, és a dir, sense que en realitat se’ls hi estigui aplicant; i uns altres només realitzaran els exercicis rehabilitadors que ja es duen a terme en aquests casos.

L’assaig, que tindrà una durada inicial de mig any entre les exploracions i observacions, permetrà comprovar si existeix una disminució del dolor durant el procés rehabilitador post cirurgia. Altres objectius que es volen quantificar amb aquesta tecnologia és si existeix una millora de la funcionalitat, l’estabilitat i la força articular del genoll i valorar també com influeix l’activitat cerebral durant tot el procés de readaptació esportiva.

Per obtenir una visió global i multidisciplinària, l’estudi compta amb la participació de la doctora Griselda Sirvent, especialista en Rehabilitació i Medicina Física del CIMETIR, d’Òscar Muncunill, coordinador de l’àrea de fisioteràpia del CIMETIR; de la infermera Mònica Currius, i del doctor Aníbal Báez-Suárez, traumatòleg, docent i investigador de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

La lesió de lligaments encreuats comporta una recuperació de llarga durada

El trencament d’un o més lligaments encreuats és una de les patologies més severes entre els esportistes ja que, a banda del dolor que genera, és la que presenta un temps de recuperació més elevada. Normalment, el pacient necessita sis setmanes fins a poder caminar, i poden passar fins a vuit o nous mesos mesos per recuperar les qualitats físiques. Aquesta recuperació, però, pot allargar-se fins a un any en pacients adolescents, amb el risc que comporta de no poder mantenir el tractament correctament en un període de temps tan llarg.

Un dels temes que més preocupa als traumatòlegs i rehabilitadors és, precisament, l’alt risc de tornar a patir aquesta lesió. Segons el doctor Puigdellívol, «existeixen percentatges molt elevats de casos en què el pacient torna a trencar-se els lligaments, de la mateixa cama o de l’altre genoll, amb el risc de tenir una pèrdua gradual de l’estabilitat de l’articulació».

L’augment de persones que fan esport, o amateur o competitiu, també ha incrementat gradualment el nombre d’operacions que es realitzen de lligaments encreuats, sent les dones més joves les que tenen més risc de patir aquest tipus de lesió.

L’electroteràpia com a tractament

Aquesta tecnologia de neuromodulació no invasiva es va inventar al Japó l'any 1989 pel Dr. Seikai et Al i altres doctors i enginyers de l'hospital neurològic d'Odawara, amb l'objectiu de millorar la funcionalitat de l'electroteràpia en el sistema nerviós dels seus pacients.

Actualment, aquest sistema d’electroteràpia s'utilitza com a tractament plaent per al pacient i per ajudar en la recuperació muscular i el descans de pacients amb diverses patologies a diversos hospitals, clíniques i clubs de futbol a Espanya i Emirats Àrabs.

Fins ara, alguns dels resultats obtinguts en estudis anteriors fets amb aquesta tecnologia són la regulació del sistema nerviós, la disminució del dolor agut i crònic, la millora de la qualitat del son i la regeneració de les fibres musculars. Amb aquest assaig clínic liderat pel CIMETIR de la Clínica Sant Josep es vol donar un pas més enllà i obtenir dades factibles sobre la seguretat i l’eficàcia d’aquest tipus de tecnologia en el tractament dels lligaments encreuats.