Una pacient nord-americana s'ha convertit en la tercera persona i primera dona del món possiblement curada del VIH, després s'haver-se sotmès a un trasplantament de cèl·lules mare procedents d’un donant amb resistència natural al virus que causa la sida, un nou tractament que pot obrir opcions de cura per a més gent.
Així ho va anunciar aquest dimarts, durant una conferència celebrada a Denver (Colorado, EUA), l’equip d’especialistes que va tractar la dona a Nova York. La pacient, segons van explicar, no ha tingut nivells perceptibles del VIH durant 14 mesos tot i haver deixat el tractament amb antiretrovirals, per la qual cosa es considera que és lliure del virus i se la considerarà curada si no hi ha canvis.
Això la convertiria en la tercera persona a tot el món que ha superat el virus i en la primera dona, ja que els dos casos coneguts fins ara eren d’homes.
Batejada com la ‘pacient de Nova York’, per mantenir el seu anonimat, es tracta d'una dona de raça mixta (pare i mare de diferent raça) i que va ser primer diagnosticada amb el VIH i després amb leucèmia.
Cordó umbilical
La dona va rebre un trasplantament de cèl·lules mare procedents d’un cordó umbilical, suplementat amb cèl·lules adultes donades per un familiar.
La tècnica és semblant a la utilitzada en el cas dels altres dos curats fins ara, que es basa en l’ús de cèl·lules mare d’individus que tenen una mutació genètica que els fa resistents al VIH, però segons els experts, l’ús de cèl·lules d’un cordó umbilical en lloc d’un donant adult és un avenç important.
En aquest sentit, els científics expliquen que en fer servir sang d’un cordó umbilical no es necessita el mateix nivell de compatibilitat entre el donant i el receptor que es requereix en el cas de cèl·lules adultes, fet que pot fer que aquest tipus de tractament beneficiï a més persones.
En tot cas, els experts adverteixen que la cura del VIH a través de trasplantaments de cèl·lules mare es continua limitant per ara a casos en els quals el pacient pateix càncer o una altra malaltia greu que justifiqui un procediment molt complex i que pot ser fatal.
Deborah Persaud, l’especialista de la Universitat Johns Hopkins directora del programa dins del qual s'emmarca la investigació, assenyala que la teràpia amb cèl·lules mare «continua sent una estratègia només factible per a una petita part dels milions de persones que viuen amb el VIH».
L’equip responsable del tractament en un hospital de Nova York ha destacat també la importància que la ‘pacient de Nova York’ sigui una persona de raça mixta, ja que la mutació genètica que fa algú resistent al virus es dona habitualment en persones blanques, condició que fins ara ha complicat trobar donants compatibles per a persones d’altres races.
