El malestar de la covid es manifesta en canvis més subtils en la petita infància. El psicòleg Roger Ballescà destaca que en els infants de 0 a 6 anys estan observant certa irritabilitat, problemes de son i en l’alimentació i que la demanda als centres d’atenció precoç puja, sobretot per conductes més ansioses. Alícia Tudela, directora d’un equip d’assessorament psicopedagògic, alerta que la pandèmia ha dificultat treballar les emocions i habilitats socials al parvulari, mentre que el pediatra Pepe Serrano veu més problemes de relació i conducta a partir dels 6 anys.

El trasbals de la covid ha estat sever a partir d’aquestes edats, amb un augment de l’addicció a les pantalles, obesitat i trastorns de la conducta alimentària.

Dos anys després de l’esclat de la covid, els psicòlegs veuen l’empremta d’aquell primer confinament, amb les escoles tancades, i les successives restriccions.

Segons dades del Departament de Salut publicades el gener, el 10,6% dels infants de 4 a 14 anys tenen probabilitat de patir un problema de salut mental (el 7,5% el 2019); la xifra s’eleva al 13,5% en infants de grups socials més desafavorits. En aquests entorns, s’hi solen sobreposar les dificultats i tenen més dificultats per accedir a un tractament. «s’ha notat a molts nivells. D’entrada, amb un increment de les consultes de nens petits i també d’adolescents i de la gravetat dels problemes que presenten. I a casa, tothom ha notat petits canvis o altres de més grans», diu el coordinador d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Roger Ballescà.

Pel que fa als canvis que s’observen a casa, Ballescà diu que no han de ser «motiu d’alarma», ja que són senyal que els infants s’estan adaptant al context i que hi reaccionen i, de fet, el que seria estrany és que haguessin passat per aquestes circumstàncies sense immutar-s’hi. L’adaptació, però, no és gratuïta i implica aquests canvis.

En aquest sentit, veu «molt normal» que en una època de més tensió hagi aparegut més irritabilitat, i encara més en els infants petits, que ja passen una època de rebequeries. «Això no vol dir que no ens n’haguem d’ocupar. Val la pena parlar amb ells; preguntar com estan; ajudar-los a expressar-se; aclarir dubtes o pors que puguin tenir», assenyala.

També explica que en la pandèmia no només han augmentat els factors estressants, com el risc de contagi o dificultats econòmiques, sinó que els infants també han tingut bloquejats, sobretot a l’inici, «els elements de distensió i regulació, com són el joc, l’activitat física o l’escola». «L’escola és un gran regulador d’horaris i de la socialització. Ha estat una tempesta perfecta perquè apareguin problemes de salut», adverteix.

El psicòleg destaca la importància de la prevenció i l’atenció precoç a la salut mental des dels primers mesos de vida i ho fa amb aquesta reflexió: «La salut mental comença en el minut zero i, fins i tot diria, en l’embaràs. De vegades sembla que l’atenció a la salut mental es faci només a través de la paraula, però també es pot treballar a través del joc, les relacions i la família».