Ara com ara, la immensa majoria de casos de covid-19 que es detecten al món tenen a veure amb alguna de les versions de la variant òmicron; una mutació del coronavirus que va sorgir el novembre de l’any passat i que, en qüestió de mesos, s’ha convertit en el virus amb la propagació més ràpida de la història. De fet, aquestes variants ja són majoritàries a Catalunya. Igual que va passar amb les anteriors variants, l’òmicron també ha canviat. Ha desenvolupat subvariants. I ha continuat expandint-se a través de les seves versions més contagioses.
Aquestes són les claus per entendre què en sabem (i què no en sabem) de les subvariants BA.4 i BA.5 de l’òmicron i de la seva expansió pel món.
Origen de les mutacions
Es van detectar per primera vegada a Sud-àfrica entre el gener i el febrer del 2022. Les anàlisis genètiques d’aquestes variants apunten que, en els dos casos, el coronavirus incorpora una sèrie de mutacions addicionals. D’una banda, segons apunten estudis de laboratori, la mutació L452R podria fer que el virus sigui més contagiós i, d’altra banda, la mutació F486V podria ajudar el virus a «evadir parcialment la nostra resposta immune».
Símptomes i gravetat
De moment, segons apunten diversos estudis preliminars, tot apunta que BA.4 i BA.5 no provoquen casos més greus que les altres mutacions del coronavirus. De fet, en la mateixa línia que l’òmicron, els contagiats amb aquestes subvariants semblen desenvolupar símptomes lleus (o quadros asimptomàtics, sobretot en el cas dels vacunats). Els símptomes més freqüents detectats fins ara són mal de coll, congestió nasal, tos seca i dolor muscular. És a dir, en la mateixa línia que l’òmicron.
Casos a l’alça?
Segons adverteix un informe recent de les autoritats sanitàries britàniques, sembla que aquestes mutacions de l’òmicron podrien reemplaçar en breu les actuals variants en expansió. Això, al seu torn, obriria la porta a un possible nou pic de contagis de coronavirus.
