Espanya afronta una nova onada del coronavirus: la setena. Les noves variants han provocat que augmentin notablement els contagis durant les últimes setmanes. L'últim informe del Ministeri de Sanitat ha xifrat en més de 52.000 els nous casos notificats al nostre país. Però cal tenir en compte que no es tracta d'una xifra real. El nou model de vigilància de la pandèmia només registra els contagis en persones majors de 60 anys, d'on s'obté la incidència acumulada, que se situa en 841 casos per 100.000 habitants.

La pressió hospitalària, encara que res s'assembla a la que hem tingut en altres onades, també està tenint impacte. El 4,93% dels llits de les Unitats de Vigilància intensiva (UCI) estan ocupats per pacients diagnosticats amb covid. Però, a què es deu l'escalada de contagis? Els llinatges d'òmicron BA.4 i BA.5 són, en gran mesura, els responsables de la corba ascendent. Segons l'informe del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), BA.5 és ja el llinatge predominant en la majoria de les comunitats autònomes, a excepció de Castella-la Manxa i Canàries.

És tal, que ja hi ha experts que parlen d'una nova malaltia: COVID-22. El coronavirus actual és molt diferent de la malaltia que va sorgir el 31 de desembre de 2019 en la capital de la província de HubeiWuhan, a la Xina central (a 1177,2 quilòmetres de Pequín). El doctor Marcos López Hoyos, president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia i cap del servei d'immunologia de l'Hospital Universitario Marqués de Valdecilla de Santander, explica a 'Guías de Salud' que «avui dia el SARS-CoV-2 produeix una infecció viral, com si es tractés d'un refredat, i menys agressiu». Entre les raons, l'alt percentatge de vacunació de la població, que a Espanya supera el 93% (en majors de 12 anys amb pauta completa). No obstant això, «està mutant a formes més infectives». «BA.5 és una variant que escapa dels anticossos produïts per les infeccions BA.1 i BA.2. Ara bé, també sabem que la malaltia no és greu».

BA.5, més infecciós, però menys agressiu?

L'especialista assenyala que l'avanç de la variant, que va sorgir a Sud-àfrica i ha provocat milers de contagis a Portugal, on ara ja es troben en fase descendent tant en casos com en ocupació hospitalària «és un bon senyal». «El virus no s'està convertint en més agressiu i les vacunes ens estan protegint de la malaltia. No obstant això, està provocant un major nombre de contagis i amb més ingressos hospitalaris, no en UCI, de pacients per descompensació de patologies cròniques i morbiditats. Encara que esperem que el virus es converteixi en una infecció tipus viral, com una grip, no cal descartar que en un moment donat pugui provocar un augment de les hospitalitzacions».

Prenent referència altres països com el ja esmentat, Portugal, o el Regne Unit, on BA.5 ja és la variant predominant, es coneix que infecta més fàcil, encara que no produeix un quadre clínic més greu. Per exemple, en aquest país han augmentat les infeccions un 23% en tan sols set dies.

Quarta dosi: Per a tothom?

En l'actualitat, la quarta dosi de la vacuna contra el coronavirus només està indicada per a persones immunodeprimides, és a dir, diagnosticades amb càncer, trasplantades o majors de 40 anys amb Síndrome de Down. El president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia creu que s'hauria d'esperar «a la tardor» per anar veient com evoluciona la pandèmia. A llarg termini, creu l'especialista, «és factible» que sigui necessària una dosi de record cada any, com passa amb la vacuna contra la grip, especialment en la població més vulnerable: persones majors, immunodeprimits i amb patologies prèvies.

El fet d'administrar una quarta dosi, no obstant això, no generaria un menor efecte protector. «No hi ha proves que ens faci menys tolerants a la malaltia. Sabem que la infecció no la controlen les vacunes, sinó les mascaretes i l'aïllament de les persones contagiades amb la COVID». Per això, López Hoyos aposta per recuperar les mascaretes en interiors, ja que «és una mesura que no s'ha d'oblidar i més en moments amb major concentració del virus, per la qual cosa s'ha de continuar portant en el transport públic, hospitals i fins i tot en els centres comercials».