L’esclerosi múltiple és una malaltia neurodegenerativa incurable, que afecta més de 9.000 persones a Catalunya. «Estem creixent en incidència i en prevalença», comenta Rosa Masriera, directora de la Fundació Esclerosi Múltiple, que ho atribueix al fet que actualment es diagnostica abans. Masriera celebra que en els últims vint anys hagi avançat «molt» el coneixement sobre l’esclerosi múltiple i ara es detecti abans, de mitjana entre els 20 i els 35 anys. «Fins i tot avui en dia tenim nens amb esclerosi múltiple, que possiblement també hi eren abans, però no es detectaven». Rosa Masriera va fer aquestes declaracions el 10 de juliol passat, en la 29a edició del «Mulla’t per l’esclerosi múltiple», que va recuperar el seu format habitual després de la pandèmia i va omplir més de 500 piscines d’arreu de Catalunya amb la participació de més de 100.000 persones. Enguany la fundació espera recaptar al voltant dels 300.000 euros en una campanya que s’allarga durant tot l’estiu i que té diferents iniciatives.

Pel que fa a simptomatologia, l’esclerosi múltiple comença amb un formigueig a les mans, i continua amb una paralització d’una part del cos. També pot provocar visió doble, el que es coneix com a neuritis òptica, acompanyada de molta fatiga.

Segons la directora de la Fundació Esclerosi Múltiple, deu anys després del diagnòstic, el 70% de les persones amb esclerosi múltiple es queden sense feina. És per aquest motiu que remarca la necessitat de continuar treballant en la intermediació laboral i en «l’empoderament» dels afectats.

Conviure amb la malaltia

Enric Riera Coromines és un jove de 33 anys que té esclerosi múltiple des dels 12. Li van detectar perquè va començar a veure-hi doble. Ell ha notat especialment canvis físics, ja que sempre havia jugat a futbol i ara no sap córrer ni saltar perquè no pot coordinar les cames. Amb tot, no es rendeix i ha buscat altres maneres de poder fer activitats. Ara fa escalada, que assegura que «li va molt bé».

«Treballo molt l’equilibri, la motricitat fina... per a mi és el meu moment i desconnecto i em concentro, i m’ajuda molt», explica. Una altra de les seqüeles de la malaltia és la memòria, diu que s’ha d’apuntar les coses que ha de fer l’endemà, però ell s’ho pren amb bon humor perquè «això li passa a molta gent». Enric Riera assegura que ha après a conviure amb la malaltia i a caminar amb ella de la mà, tot i que reconeix que, «de tant en tant», li fa alguna «entremaliadura». Segons ell, això li ha fet la vida més fàcil i per aquesta raó anima els que també la pateixen que «ho acceptin» com ell ha fet.