L’ONG Banc Farmacèutic alerta que en els darrers mesos s’estan trobant «molta més demanda» de persones que no poden pagar els medicaments o tenen dificultats per fer-ho, sobretot per les conseqüències de la pandèmia de la covid-19 i la inflació. «Si s’encareixen els productes bàsics com els aliments, les persones amb dificultats també en tenen més per pagar els medicaments», diu el director de l’entitat, Javier Vinzia. També es mostra preocupat per la despesa en medicaments en l’àmbit de la salut mental i per la pobresa menstrual. L’entitat calcula que més del 3,3% de la població a l’estat espanyol té dificultats per pagar la medicació i insta les administracions a reconèixer l’abast del problema.
El Banc Farmacèutic va cobrir l’any passat els fàrmacs d’unes 1.400 persones en el programa del Fons social de medicaments, i la previsió per quan s’acabi aquest any és haver-ne atès unes 1.600. El programa del Fons social de medicaments es va posar en marxa el 2015 en el marc d’un acord amb l’Institut Català de la Salut (ICS) per cobrir el cost del pla de medicació de persones amb malalties cròniques sense recursos per pagar-lo. Aquest programa funciona de la següent manera: el treballador social del centre d’atenció primària fa la valoració i el seguiment dels casos dels pacients, que, un cop donats d’alta en una plataforma, poden retirar la medicació a la farmàcia i l’entitat paga els medicaments a l’establiment. Els usuaris del programa són persones amb malalties cròniques amb un pla de medicació amb un cost superior als 20 euros. De mitjana, el cost d’aquests plans per als pacients se situa entre els 80 i 100 euros. Si el pla de medicació té un cost inferior als 20 euros i el pacient no el pot pagar, es considera que es troba en una situació de pobresa general i no farmacèutica.
El Banc Farmacèutic vol recuperar i reforçar en els propers mesos el treball amb les entitats socials per anar més enllà del perfil que cobreix el programa del Fons social i arribar així a altres persones, com per exemple pacients amb malalties cròniques amb un pla de medicació inferior als 20 euros o amb patologies agudes.
Pobresa menstrual
Una altra preocupació és l’increment de la pobresa menstrual, és a dir, les dificultats per accedir als productes per a la regla, com poden ser compreses o tampons. Les peticions d’aquests productes a l’entitat han augmentat un 20%, indica Javier Vinzia. «Hem identificat un segment de la població que no té els mitjans econòmics per accedir a aquests productes, molt cars i subjectes a IVA. Hi ha persones que s’inventen formes per pal·liar aquesta situació durant la menstruació o, directament, deixen d’anar a l’escola per vergonya», adverteix. El Banc Farmacèutic fa tallers sobre educació menstrual, en què dona a conèixer productes reutilitzables, com les copes menstruals. També facilita productes a entitats, en col·laboració amb un fabricant.
Quatre de cada deu dones de l’estat espanyol no es pot permetre el producte menstrual que voldria i una de cada cinc no hi ha tingut accés en algun moment de la seva vida, segons va xifrar un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina. Aquesta pobresa no és nova, però ha estat molt oculta. La preocupació per aquest problema va entrant molt a poc a poc en l’agenda social i política i Escòcia s’ha convertit en el primer país del món a fixar per llei la gratuïtat dels productes menstruals.
Implicació de les administracions
Javier Vinzia insta les administracions a reconèixer l’abast de la pobresa farmacèutica: «Els ajuntaments han de ser conscients que aquesta pobresa existeix als municipis». Vinzia creu que algunes administracions dediquen pocs recursos a la pobresa farmacèutica perquè ignoren la població que afecta i afirma que hi ha laboratoris «sensibilitzats» amb aquesta realitat i que faciliten productes, una via que l’entitat vol intensificar en els propers mesos.
