L’ibuprofèn és un antiinflamatori no esteroidal que es pot comprar sense recepta mèdica. Es tracta d’un medicament de venda lliure que s’utilitza per reduir la febre i alleujar els dolors lleus o moderats com:

  • Mal de cap
  • Dolors menstruals
  • Esquinços
  • Artritis
  • Febre

D’entre tots els fàrmacs antiinflamatoris no esteroidals (AINE), l’ibuprofèn és el més venut a les farmàcies catalanes, per davant de l’aspirina i el naproxèn. I, tot i que és una opció molt popular per a les molèsties lleus, pot generar greus problemes per a la salut si es pren a la lleugera i sense cap mena de control.

Els medicaments antiinflamatoris no esteroidals tenen tres efectes:

  • Efecte analgèsic: redueix el dolor.
  • Activitat antiinflamatòria: bloqueja la inflamació.
  • Efecte antipirètic: disminueix la febre.

Per què no es ven l'ibuprfèn de 600 sense recepta?

L’ibuprofèn es pot adquirir en format de 400 o 600 grams, tot i que per aquest darrer és necessària la prescripció d’un facultatiu. Des del 2015, el reial decret legislatiu 1/2015 impedeix la venda lliure «a fi de promoure’n l’ús més correcte» i evitar possibles efectes adversos.

Es recomana «prendre sempre la dosi més baixa que sigui efectiva i després dels àpats»

De fet, com assenyalen des de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), «es recomana prendre sempre la dosi més baixa que sigui efectiva, i després dels àpats». S’ha de prendre cada 6-8 hores i mai superar la dosi de 2.400 mil·ligrams diaris.

La raó, remarca l’AEMPS, és que l'ibuprofèn augmenta el risc cardiovascular. S’associa a una probabilitat més alta de tenir una trombosi arterial. Aquesta malaltia es produeix quan el coàgul sanguini bloqueja una artèria. 

Així, en pacients amb patologia cardiovascular greu com ara insuficiència cardíaca, cardiopatia isquèmica establerta (disminució del flux en una artèria coronària), malaltia arterial perifèrica (artèries estretes que redueixen el flux sanguini fora del cor) o malaltia cerebrovascular, s’ha d’evitar l’administració d’:

  • ibuprofèn en dosis altes (més de 2.400 mg).
  • Dexibuprofèn (un AINE amb el doble de potència que l’ibuprofèn) a dosis altes (1.200 mg diaris).

Per això:

  • «S’aconsella a aquells pacients que estiguin prenent per prescripció mèdica una dosi de 2.400 mg al dia o superior d’ibuprofèn, i que tinguin o hagin tingut problemes de cor greus o trombosi cerebral, que consultin amb el metge si han de continuar amb el tractament en la següent visita programada».

Úlcera gastroduodenal, l'efecte secundari de l'ibuprofèn

Segons explica Iván Espadas, responsable de l’àrea d’Informació del Consell General de Farmacèutics: «L’ibuprofèn, igual com la resta dels AINE, és habitual que provoqui irritació de la mucosa de l’estómac, per la qual cosa pot afavorir l’aparició d’una úlcera gastroduodenal». 

Es tracta d’una nafra circular o ovalada que apareix després de l’erosió de la mucosa gàstrica, o també anomenada duodenal, pel consum d’aquest medicament durant llargs períodes de temps. «Per reduir aquests efectes és molt important que prenguis l’ibuprofèn sempre després dels àpats», ressalta l’especialista.

L’ibuprofèn també es pot utilitzar en adolescents. «A partir de 12 anys es poden utilitzar les mateixes dosis d’adults, 400 a 600 mil·ligrams i, en aquest cas, la dosi màxima és de 1.200 mil·ligrams diaris».

«L’ibuprofèn es pot utilitzar també en nens, normalment de tres a sis mesos. És important que comprovis exactament el prospecte per veure a partir de quina edat pots utilitzar el medicament», remarca el farmacèutic. 

En menors, és preferible optar per «la suspensió oral i la dosi s’ha d’individualitzar depenent del pes de l’infant i la intensitat dels símptomes».

Els asmàtics cal que vagin en compte!

Com ja ha quedat clar, l’ibuprofèn no és un fàrmac innocu. I a més, els pacients amb asma han de prendre tots els medicaments antiinflamatoris no esteroidals amb precaució, i sota la prescripció i supervisió del metge.

L’ibuprofèn pot afavorir l’aparició d’una crisi asmàtica a causa de l’augment de la contracció de les vies respiratòries.