Un estudi mostra com l’entorn urbà condiciona l’activitat física de les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), a les quals la inactivitat afecta de forma negativa. En concret, la densitat de població, la longitud dels carrers de vianants, el pendent i l’exposició al diòxid de nitrogen (NO2) del lloc en què viuen, segons el treball liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Les conclusions mostren que una major densitat de població s’associa amb menys passes donades pels pacients, més temps de sedentarisme i pitjor capacitat d’exercici. En canvi, la major longitud dels carrers de vianants es va relacionar amb més passes i menys temps de sedentarisme.
El treball es va basar en les dades de 404 pacients amb MPOC d’un estudi multicèntric dut a terme en cinc municipis costaners catalans (Badalona, Barcelona, Mataró, Viladecans i Gavà). Per estimar els factors ambientals urbans als quals estaven exposats, es va usar la seva adreça residencial geocodificada. D’aquesta forma, es va obtenir la densitat de població de l’àrea censada, la longitud dels carrers de vianants al voltant de la residència, el pendent del terreny i l’exposició anual al soroll del trànsit rodat, al diòxid de nitrogen (NO2) i a les partícules (PM2,5).
Un primer resultat és que una major densitat de població s’associa amb pitjors resultats d’activitat física i capacitat en pacients amb MPOC, ja que quan la densitat és molt alta augmenten els perills del trànsit, el fum i el soroll. Quant a la longitud dels carrers de vianants, relacionada en l’estudi amb més passes donades i menys temps de sedentarisme, existeix un debat sobre si fomenta directament el fet de caminar més o si aquesta associació podria explicar-se pel fet que es redueix la contaminació atmosfèrica. Els resultats mostren també que un pendent més pronunciat s’associa amb una major capacitat d’exercici. I els nivells més alts d’NO2 es van relacionar a més llarg termini amb més temps de de sedentarisme i més dificultat per a l’activitat física.
Davant d’aquests resultats, l’equip investigador conclou que aquests factors ambientals del veïnat s’haurien de tenir en compte en els contactes clínics amb pacients i a l’hora de desenvolupar polítiques de planificació urbana i de transport destinades a promoure l’activitat física en persones amb malalties cròniques.
